DIGITALS I FULLS PARROQUIALS

M'he animat a parlar dels mitjans de comunicació i les seves directrius marcades en molts casos des dels governs de torn. L'estudi encarregat pel govern de la Generalitat per saber de quin peu calça cada mitjà i periodista és del tot vergonyós i denunciable si partim de la base que avui en dia els mitjans manipulats ensenyen tan les plomes que no cal cap estudi ni gastar-se els quasi 30.000 euros que ha costat i que ha estat encarregat a algunes de les empreses de comunicació amb carnet socialista, republicà o verd (verd és un dir).

Em sobta, i ho deia fa poc en un post, la proliferació de tants diaris digitals a les comarques de Tarragona, especialment a la zona absurdament anomenada "el camp". Qualsevol chicharelo pot posar en funcionament un paskin on explica les seves veritats adreçades als seus.

Un cop neix el primer mitjà s'obre la veda i tothom destina els seus diners, els que reben des de la Generalitat molts dels nous digitals creats recentment, a intentar manipular sectors de la societat. I ningú diu quin és el rerefons del mitjà o plataforma social que han creat i que acabarà esdevenint un Full Parroquial.

Des d'un principi he defensat que el "Mou-te" serà, en un futur molt proper, una plataforma política malgrat els seus creadors o neguin (toca fer-ho ara). I m'agrada aquesta idea que una part de la societat, farta de les sigles polítiques de sempre, intenti ocupar el lloc que els pertoca en un ajuntament en forma de regidors. Si partim del nombre d'associats al Mou-te i als altres centenars de persones que comparteixen la seva essència sense implicar-s'hi, a les eleccions del 2011 aquest moviment podria entrar al consistori amb dos o tres regidors.

En el cas del "Mou-te" les formes són elegants i les demandes que es proclamen, del tot coherents. No és el cas d'altres persones que intenten manipular petites fraccions socials mitjançant digitals que diuen defensar "el camp" o duen nom d'agenda mediambiental i del segle que vivim i que manipulen, maquillen, retoquen, fan a la mida i presenten en safata als seus allò que consideren informació.

És lícit que partits de fora que volen presentar-se a les municipals busquin gent de casa per començar a caminar. És lícit que partits importants a nivell europeu, com els verds (el verds de veritat), facin propostes per encapçalar les llistes a algun conegut líder ecologista de la ciutat de Tarragona malgrat rebin una negativa. És lícita la lluita interna de les principals formacions polítiques on hi ha més persones disposades a ocupar el número 1 que voluntaris per acabar d'omplir la llista.

És lícit crear plataformes de debat social que cal que acabin fent realitat aquest debat a un ajuntament. El que no és lògic, per exemple, és que un centre sanitari que s'ha de dedicar a allò que indica el seu nom acabi creant un nou "paskin" mal dissenyat i carrincló en un intent de fer-se una quota de poder i vots que mai aconseguirà perquè, quan s'ensenya tan la ploma, s'acaben veient els galls en un galliner que ja està massa mogut i remenat.

En aquest país el més ruc fa rellotges de fusta i crea mitjans de control de la comunicació i això, vulguem o no, fa mal a la majoria. Passades les eleccions municipals del 2011 hi haurà l’esbandida i tot tornarà al seu lloc. Quedaran els primers que van apostar per un digital i veurem en aquesta immensitat anomenada xarxa internet petits vaixells fantasmes navegant a la deriva sense amo ni control.