AGRICULTURA MENTAL

Per començar, MOLT BON ANY A TOTS I TOTES. Moltes gràcies per seguir llegint aquest espai i per participar-hi. Escric aquest post des de Pollença, a Mallorca, on ja sabeu que hi passem uns dies de vacances amb la Mar. La jornada d'avui ha servit per veure el passeig marítim del municipi, una llengua de mar inmensa, una platja molt llarga i un mobiliari urbà un pel vell. Salou guanya a Pollença en modernitat i bon gust en la decoració del seu passeig però encara voldría tenir els quilometres de més que té Pollença. Demà divendres, dia 1, sortirem a fer un vol pels pobles més propers. Inca podría ser la destinació escollida. Ara passo a explicar-vos els meus bons propòsits pel proper any. El 2010 serà un any ple de bons propòsits però a diferència de plantejar-me si els faré realitats o marcar-me utopies, sé del cert que seran ben reals. Els darrers dotze mesos són per a oblidar i ara toca actuar, des de la fortalesa humana i la maduresa mental. Comencem: D'aquí a pocs ...

Alcúdia, Capdepera i Cala Rajada. Són els tres municipis que hem visitat aquest dijous, tres espais dels quals cal prendre exemple per diversos motius. Alcúdia conserva el seu Nucli Antic en perfectes condicions. Els carrers nets i plens de plantes donen la benvinguda als visitants i un té la sensació de passejar per una mena de paradís perfecte on res falla, on tot és fet a mida. Crec que és un exemple a seguir perquè molts dels nostres municipis han fet malbé la seva part antiga o l'han reconvertit en una zona moderna on els nous elements no lliguen amb els de sempre ni amb cola. Capdepera té un castell medieval que sembla acabat de construir ahir. S'ha restaurat a fons i la part que el temps s'endugué ha tornat a aparèixer sense que es noti cap diferencia. A més, el castell és un museu permanent i aquest fet també crec que cal seguir-lo. A les nostres comarques hi ha desenes de restes de castells abandonades i els que hi ha en peu són en mans privades o pertanyen a les ...

Amb aquest post inicio el Diari de Ses Illes , escrit des d'un pis que hem llogat amb la Mar just al davant del Port Esportiu de Pollença, al nord de Mallorca. Feia mesos que necessitàvem marxar, fer un repòs, prendre'ns uns dies de calma i desconnectar de tot i de tots. L'any que estem enllestint ha estat especialment dur per tots aquells fets que he explicat en aquest blog i molts altres que m'he guardat, ens hem guardat. Ahir dilluns varem arribar a l'aeroport de Palma procedents de l'aeroport de Reus. Una hora més tard ja érem a l'altra punta de l'illa, al pis on serem fins el proper 10 de gener. Les primeres impressions són molt bones. Pollença és un racó d'aquells que passa del caos estiuenc a la calma de la tardor i l'hivern. Prop de casa tenim tots els comerços necessaris i just davant dels nostres nassos, el mar, aquell element que tan necessita la Mar i que tan m'enamora a mi. Aquest mati hem anat amb el cotxe fins el far de Forment...

Ara que s'apropa el cap d'any i abans de fer la carta des bons propòsits, us regalo aquesta muntatge, poesia visual, dedicat a tota la gent que ha fet que el 2009 sigui l'any del xoriço. Podeu ampliar la imatge fent clic sobre ella.

Molt bones festes per a tothom, fins i tot per aquells que voldrien veure aquest blog tancat. Aquest post és curt però de molta qualitat. Us penjo dos vídeos. El primer és el del pessebre 2.0 que ha realitzat l'amic Mon de la Garrofa de Mont-roig. Els participants hem pogut triar la figura que volíem que ens representés i el Mon ha fet la resta, un treball genial que ha donat uns resultats excel·lents. El segon vídeo és de la BBC i hi veureu els presentadors d'un programa explicant les tradicions escatològiques del nostre país: el caganer i el caga tió. Espero que us agradin els dos vídeos.

Hi ha fets i situacions realment sorprenents. Us explico la que vaig viure aquest dilluns al migdia mentre dinava un entrepà en un bar d’un barri tarragoní. És un d’aquells bars on els productes més consumits són els quintos, les barreges i els gots de vi. La cambrera que hi treball té quatre fills, dos nens i dues nenes. El dia era molt fred i la pluja no havia parat de caure acompanyada de la sensació d’una aiguaneu desitjada però tímida. La més petita de les nenes, uns vuit o nou anys, va comparèixer al bar per dir-li a la mare que se’n anava a escola. I la mare va començar a dir-li que no anés a escola, que per una sola hora que tenia de classe més valia que es quedés dormint al llit. La nena va insistir, volia anar a classe. Feia pocs minuts que el fill gran, té 13 anys, havia entrat al bar no sé per quin motiu. Davant la insistència de la petita, la mare li va dir al seu fill que acompanyés a la seva germana i ell li va respondre textualment: No, ja saps que és molt tossuda i no ...

Cinc cosetes, aportacions importants i ben pensades. Primera: No puc entendre com el President del Parlament de Catalunya, Ernest Manac, pot donar suport a l'acte de Reus quan va assegurar que faria de mitjançer en aquest "conflicte". Segona: No comprenc com a Reus, on van de llestos en segons quins temes, poden sumar 197 entitats i hi sumen tots els balls i elements festius com si fossin associacions a banda. Sumar per sumar, que sumin els panteons dels morts il·lustres i segur que arriben al miler. Tercera: No m'entra al cap veure que a Tarragona es farà una resposta popular a la ja feta a Reus. Les opinions de la polititzada portaveu del moviment Mou-te, no em diuen res i m'aporten, conjuntament amb les de la portaveu municipal, un sentiment de "baralla de campanaret i revenja de nen dolent". Quarta: No entenc l'aparició de tants mediocres mitjans escrits en paper en uns moments on mana la xarxa i on tenim un antecedent, el "Més PSC"...

Llegeixo que els majoristes de fruites, verdures, peixos i mariscos han decidit deixar els seus productes a uns preus més populars per evitar una davallada en les vendes o, dit en un argot d’esperit nadalenc, per facilitar unes bones festes a tothom. Tinc un amic que em deia que fa anys que el preu del peix i el marisc es manté i no s’ha augmentat quan arriba l’època de Nadal. Tinc un altre amic fruiter que em comenta que enguany per només 15 euros podrem fer un menú nadalenc que inclou peix i marisc, verdures i fruites a dojo, per parar un tren. I me’ls crec a tots, de veritat. El que no em cap al cap és que ara baixin els preus i encara hi guanyin diners quan han estat anys i anys fent-nos pagar xifres insultants per omplir-se les butxaques gràcies al nostre afany consumista. Diuen que aquest any únicament augmentaran els preus de les joguines i que cada nen en rebrà, de mitjana, fins a vuit. Particularment em sembla molt excessiu que es facin realitat tots els desitjos i peticions q...

Fa pocs dies el company Mon de La Garrofa em comunicava, via interna, que havíem sortit al diari AVUI. Parlava de la campanya dels blocs de la BACA i del seu pessebre virtual que, per cert, cada cop té més bona pinta. I al final, passats els dies, els companys del rotatiu AVUI, en el seu suplement de Cultura, han penjat on line l'article esmentat. I aquí és, ben maco i ben escrit. Sempre és un honor saber que els grans mitjans nacionals miren aquests altres mitjans d'expressió que anomenem blogs i que, sovint, tenen milers de seguidors/lectors. Gràcies a l'AVUI per fixar-se en nosaltres. Això vol dir que les coses és fan bé o, com a mínim, millor del que altres pensen. Podeu fer clic sobre la foto per ampliar-la o clicar en aquest enllaç per anar al diari. Aprofito el moment per a recordar que la campanya per unes festes nadalenques ben catalanes i de rebuig a les imposicions dels elements arribats de fora, i de venda a molts basars xinesos, segueix en marxa i encara accep...

Una Cap de premsa, la mà dreta de la cap de premsa, l’ajudant de la mà dreta de la cap de premsa i el becari de torn que també treballa a premsa. Un Cap del Gabinet d’Alcaldia, la responsable de premsa del Gabinet d’Alcaldia i el personal d’Alcaldia, tècnics inclosos. Els directors dels mitjans municipals i els comissaris polítics dels mitjans municipals i també altres directors de mitjans privats que són encara “més comissaris” i “més municipals”. Acabo de fer la llista del personal que podria ajudar a l’Alcalde de Tarragona a preparar la conferencia sobre l’estat de la ciutat del 2010 i em quedo bocabadat perquè encara no entenc el motiu de la contractació, per a executar aquesta tasca, d’un nou assessor/nova despesa. No criticaré la professionalitat de la persona i empresa escollida per la preparació de la conferencia però si que cal dir una cosa ben alta i clara: convidar la persona que assessorava l’anterior alcalde és reconèixer que l’anterior alcalde estava molt ben assessora...

Em permeto penjar el primer post en castellà d'ençà que vaig crear aquest blog, ara fa dos anys i mig. Tranquils, no tinc previst canviar el tarannà d'aquest espai i ja sé que existeixen els traductors. El text que llegireu a continuació és el primer que he decidit escriure per la RIET , la Red Internacional de Escritores por la Tierra. En sóc membres des de fa uns mesos i m'he decidit a col•laborar-hi. La RIET la formen escriptors, poetes, filòsofs, intel•lectuals, activistes i moltes altres persones conegudes com el bisbe Pere Casaldàliga, Ernesto Cardenal, Frei Betto, Federico Mayor Zaragoza, Vandana Shiva, Eduardo Galeano o el cantant Silvio Rodríguez. En aquesta primera incursió en castellà, llengua que m'agrada i que escric sense cap problema ni vergonya, parlo dels famosos llibres electrònics o e-books. Espero que us agradi. EL LIBRO SIN HOJAS Uno no deja de sorprenderse del rápido avance de las tecnologías y de cómo estas se comen, literalmente, las tradiciones ...

A tots els qui avui, malgrat la pluja i el fred, han sortit al carrer a votar el referèndum: enhorabona. Exercir aquest deure és a més un plaer per les connotacions que ja coneixem. Hi ha ciutadans que vivim a poblacions anti-democràtiques on els ajuntaments han decidit en el nostre nom i ens hem hagut de quedar a casa. El que si compartim tots els catalans és un president de la Generalitat impresentable, un personatge que avui deia que "demà veuria el resultat del referèndurm al recull de premsa". S'ha de ser indecent i venut i això el nostre president ja ho té. Visca Catalunya!

No, no s’ha mort encara. De moment no toca veure les portades dels diaris parlant sobre ell i la seva defunció. Però el temps li va en contra i ja fa uns anys que lluita contra un càncer que li ha negat el plaer d’escriure i l’ha sotmès a un repòs constant. Avui, casualitats de la vida, m’ha vingut al cap la seva figura i m’he posat a buscar coses sobre ell. Recordo que un dels seus llibres més populars era el que recomanava, com a lectura obligada, el professor del meu institut quan feia primer de BUP. El disputado voto del señor Cayo em va semblar un gran llibre i la pel•lícula no em va decebre en cap moment. Amb els anys i gràcies a aquella lectura obligada, em vaig aficionar a l’obra d’aquest gran escriptor i avui en dia puc dir que he llegit una dotzena dels seus llibres sense que mai m’hagi avorrit en una sola pàgina. Miguel Delibes és un dels grans, un mestre de la paraula que omple sense por ni esforç el trencaclosques diari de la imaginació dels seus lectors. Delibes, ara mal...

Fa pocs mesos vaig veure un reportatge sobre Dubai. Mostrava la transformació d'aquest país desèrtic en una ciutat plena de gratacels, cases i hotels de luxe, carreteres, casinos, zones d'oci i un seguit de projectes faraònics que impactaven a qualsevol ull humà. El xeix àrab Mohammed bin Rashid al-Maktoum va ser la persona encarregada de la transformació. A més de cobrir la sorra amb ciment i asfalt, el seu projecte va menjar terreny al mar. I així va néixer el famós hotel en forma de vela, la palmera de cases que veieu a la foto o la futura urbanització, també al mig del mar, formada per milers d'illes que, totes juntes i vistes des de l'aire, feien la forma del planeta terra amb tots els seus continents. Les inversions a Dubai han estat les més grans de la història i ha estat molta la gent rica que ja s'hi ha comprat cases de luxe. El contrast, també analitzat pel reportatge televisiu que us deia al principi, era veure qui feia aquestes obres. Milers i milers de ...

Des del bloc La Garrofa de Mont-roig , l’amic Mon ens proposa una molt bona iniciativa que té molta relació amb la campanya que impulsem i que anomenem BACA, que té molt a veure amb les ganes de gaudir d’unes festes nadalenques ben catalanes. La Garrofa ens proposa formar part del primer pessebre 2.0 de la historia. La forma de participar és ben senzilla. Hem de triar una figureta, la que vulguem ser, i buscar una foto d’aquesta figureta. Les imatges les podrem trobar fàcilment a Google i especialment als catàlegs de venda de figuretes nadalenques. Quan tingueu la foto l’heu d’enviar per correu electrònic a monsculturals@yahoo.es tot dient que és pel pessebre blocaire 2009 i adjuntant les vostres dades ( nom del blog, url del blog, e-mail, el vostre nom o pseudònim i, si voleu, algun comentari sobre les festes nadalenques ). Si no teniu bloc però sou dels qui els llegiu, no passa res. Podeu participar-hi igualment enviant les dades i la foto. El Mon farà un pessebre virtual on s’hi p...

Marejant la perdiu s’evita parlar de temes importants i, ja se sap, un país que no pensa, no molesta ni critica. Per això ara s’ha tornat a encendre la cua dels qui la tenen de palla i demostren poca intel•ligència quan se’ls provoca amb polèmiques de campanaret i cauen de quatre grapes tot alimentant un tema que fa riure. La proposta que l’aeroport de Reus canviï de nom m’ha deixat sense paraules. Primer pels motius que els impulsors d’aquesta iniciativa han argumentat i segon al comprovar que encara queden “ànimes de cantir” que s’apunten a qualsevol bombardeig. Els senyors Abelló i Ballesteros es deuen pensar, com la resta de regidors tarragonins que han votat SI a la moció pel canvi, que el nom de Tarragona té fama internacional quan viatges. A qualsevol país, quan et pregunten de quin lloc vens i respons Tarragona o Reus, es queden igual en els dos casos. Un cop matises que ets de prop de Barcelona, les coses canvien. El fet que siguem a la cua d’Europa del desconeixement...

Al pagès li paguen una misèria i al mercat ens ho venen a preu d'or. Parlo de tot aquell producte cultivat al camp que, en el seu procés de venda, passa per les mans del productor, l'intermediari i, per últim, la botiga, comerç o superfície on es fa la transacció amb el consumidor. Al pagès, figura principal d’aquesta producció, li paguen una misèria i sovint no cobreix ni les despeses. L’intermediari es qui estafa al pagès i roba al botiguer multiplicant el ridícul preu pagat al pagès per “X” que equival a tantes vegades com li rota. Al resultat obtingut hi hem de sumar el nou augment de preu del producte que serà aplicat pel botiguer o la gran superfície. Al final de la cadena hi som nosaltres, els consumidors que, com els pagesos, acabem sent els rucs de la pel•lícula. Ells perquè han de vendre a preus de vergonya i nosaltres per pagar-los a preus d’escàndol. Per sort les coses podrien estar canviant. Aquest dilluns a Tortosa, els pagesos van protestar contra els preus abusi...