DEL LUXE A LA RUÏNA


Fa pocs mesos vaig veure un reportatge sobre Dubai. Mostrava la transformació d'aquest país desèrtic en una ciutat plena de gratacels, cases i hotels de luxe, carreteres, casinos, zones d'oci i un seguit de projectes faraònics que impactaven a qualsevol ull humà. El xeix àrab Mohammed bin Rashid al-Maktoum va ser la persona encarregada de la transformació. A més de cobrir la sorra amb ciment i asfalt, el seu projecte va menjar terreny al mar. I així va néixer el famós hotel en forma de vela, la palmera de cases que veieu a la foto o la futura urbanització, també al mig del mar, formada per milers d'illes que, totes juntes i vistes des de l'aire, feien la forma del planeta terra amb tots els seus continents. Les inversions a Dubai han estat les més grans de la història i ha estat molta la gent rica que ja s'hi ha comprat cases de luxe.
El contrast, també analitzat pel reportatge televisiu que us deia al principi, era veure qui feia aquestes obres. Milers i milers de treballadors egipcis, pakistanesos i indis treballen a diari entre 12 i 18 hores cobrant a final de mes uns 200 euros per fer possible el somni dels xeics àrabs. Quan acaben la seva jornada laboral, uns autobusos els condueixen a les afores de la gran ciutat per evitar que els rics vegin tanta pobresa junta. Allí malviuen, dormen i mengen si tenen diners i, en cas que es morin, mai tornen al seu país.
Ara les coses han canviat. A Dubai s'ha construït tot massa ràpid i ha arribat un punt en què els diners que genera la venda de petroli d'aquest emirat no són suficients per afrontar les despeses. Dubai té ara un deute de 80.000 milions de dòlars i no hi ha solucions per pagar-lo a mig o curt termini. Les obres iniciades no es poden aturar perquè això significaria la pèrdua de moltes de les inversions estrangeres previstes, una desconfiança que no es poden permetre ni els més rics.
Dubai és el clar exemple de com el luxe porta a la ruïna. Els pobres són els únics que poden estirar més el braç que la màniga perquè, sovint, no tenen cap màniga a estirar. Dubai ho té difícil. Si les coses no canvien, Dubai tornarà a quedar desèrtic, com abans.

Comentaris

Seve ha dit…
Ostia i això existeix realment, quins cullons!!!
Oscar Ramírez ha dit…
Seve, si, jajajaja, existeix realment. Quins ... jajaja

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS