REFLEXIONS NADALENQUES

Llegeixo que els majoristes de fruites, verdures, peixos i mariscos han decidit deixar els seus productes a uns preus més populars per evitar una davallada en les vendes o, dit en un argot d’esperit nadalenc, per facilitar unes bones festes a tothom.
Tinc un amic que em deia que fa anys que el preu del peix i el marisc es manté i no s’ha augmentat quan arriba l’època de Nadal. Tinc un altre amic fruiter que em comenta que enguany per només 15 euros podrem fer un menú nadalenc que inclou peix i marisc, verdures i fruites a dojo, per parar un tren.
I me’ls crec a tots, de veritat. El que no em cap al cap és que ara baixin els preus i encara hi guanyin diners quan han estat anys i anys fent-nos pagar xifres insultants per omplir-se les butxaques gràcies al nostre afany consumista.
Diuen que aquest any únicament augmentaran els preus de les joguines i que cada nen en rebrà, de mitjana, fins a vuit. Particularment em sembla molt excessiu que es facin realitat tots els desitjos i peticions que els més petits escriuen a la carta als Reis. Crec, sincerament, que els pares han de ser els primers en donar exemple i fer entendre als nens, en nom de ses majestats d’Orient, que tot no es pot tenir.
Si comprem al nen tot allò que ens demana l’estem acostumant de la pitjor de la maneres, li estem dient que tot és al seu abast i que la vida són flors i violes. Si donem més valor a les coses, als petits fets, si pensem en la nostra infància, podrem aportar nous valors als nostres fills i fer-los entendre que si els Reis els hi porten tot el que demanen, a altres nens no els hi toc a res.
Són petites reflexions nadalenques, sense cap intenció de crear un debat amb comentaris enfadats. Amb tot, quan compreu, feu la compra amb mesura.
Tinc un amic que em deia que fa anys que el preu del peix i el marisc es manté i no s’ha augmentat quan arriba l’època de Nadal. Tinc un altre amic fruiter que em comenta que enguany per només 15 euros podrem fer un menú nadalenc que inclou peix i marisc, verdures i fruites a dojo, per parar un tren.
I me’ls crec a tots, de veritat. El que no em cap al cap és que ara baixin els preus i encara hi guanyin diners quan han estat anys i anys fent-nos pagar xifres insultants per omplir-se les butxaques gràcies al nostre afany consumista.
Diuen que aquest any únicament augmentaran els preus de les joguines i que cada nen en rebrà, de mitjana, fins a vuit. Particularment em sembla molt excessiu que es facin realitat tots els desitjos i peticions que els més petits escriuen a la carta als Reis. Crec, sincerament, que els pares han de ser els primers en donar exemple i fer entendre als nens, en nom de ses majestats d’Orient, que tot no es pot tenir.
Si comprem al nen tot allò que ens demana l’estem acostumant de la pitjor de la maneres, li estem dient que tot és al seu abast i que la vida són flors i violes. Si donem més valor a les coses, als petits fets, si pensem en la nostra infància, podrem aportar nous valors als nostres fills i fer-los entendre que si els Reis els hi porten tot el que demanen, a altres nens no els hi toc a res.
Són petites reflexions nadalenques, sense cap intenció de crear un debat amb comentaris enfadats. Amb tot, quan compreu, feu la compra amb mesura.
Comentaris
Realment el que fem és participar en una orgia consumista on tothom s'hi suma.
Molta Felicitat i Salut a tots, Oscar.