Header Ads

ASSESSORS, INQUISIDORS I MEDIOCRES


Una Cap de premsa, la mà dreta de la cap de premsa, l’ajudant de la mà dreta de la cap de premsa i el becari de torn que també treballa a premsa. Un Cap del Gabinet d’Alcaldia, la responsable de premsa del Gabinet d’Alcaldia i el personal d’Alcaldia, tècnics inclosos. Els directors dels mitjans municipals i els comissaris polítics dels mitjans municipals i també altres directors de mitjans privats que són encara “més comissaris” i “més municipals”. Acabo de fer la llista del personal que podria ajudar a l’Alcalde de Tarragona a preparar la conferencia sobre l’estat de la ciutat del 2010 i em quedo bocabadat perquè encara no entenc el motiu de la contractació, per a executar aquesta tasca, d’un nou assessor/nova despesa.
No criticaré la professionalitat de la persona i empresa escollida per la preparació de la conferencia però si que cal dir una cosa ben alta i clara: convidar la persona que assessorava l’anterior alcalde és reconèixer que l’anterior alcalde estava molt ben assessorat. O potser és evidenciar que l’actual govern tarragoní, amb tanta ment pensant, ha perdut el nord i els papers i va a la deriva. Tanta gent en tants pocs metres quadrats segur que es fan nosa entre ells.
Parlant de noses, de molèsties, hi ha un municipi de costa que comença per “C” i acaba per “S” on ho tenen ben clar. El gabinet de premsa i l’Alcaldia tenen el perfil perfecte de la Santa Inquisició. Quan un mitjà de comunicació els molesta i no diu allò que volen escoltar, se’l veta i no se’l convoca a les rodes de premsa fins que el tribunal inquisidor aixequi el càstig. Això va passar al novembre del 2007 amb el desaparegut diari Aquí i ara, desembre del 2009, pateix aquestes mesures dràstiques la revista local que no és pas municipal, sinó privada. Aquesta revista és l’únic mitjà fiable i no manipulat pel govern local que té a la seva disposició ràdio, televisió i el butlletí municipal on no hi té cabuda l’oposició. Ara, per evitar que els funcionaris i altre personal llegeixin la realitat a la feina, els han “capat” els ordinadors i així poden respirar tranquils pels passadissos mentre especulen i segueixen manipulant.
En aquest mateix municipi i des de fa uns dies s’emet, a través de la TDT, quelcom semblant a una televisió local. Fer un refregit de programes antics que no passarien cap barem de qualitat, sumar-hi l’actual programació que també deixa molt a desitjar i complementar-ho amb programes que distribueix la Xarxa de Televisions Locals de Catalunya, Comunicàlia o altres organismes similars, no és pot dir “fer televisió”. Se’n diu malgastar els impostos dels contribuents en absurditats i autobombo del govern de torn. Deixant a banda la televisió de Tarragona que és privada, l’oferta pública que ofereixen canals com TAC 12 o TD CAMP és “más de lo mismo”, una programació mediocre i carrinclona amb els programes de sempre, sense imaginació i gestionada per consorcis d’ajuntaments del mateix color. Quelcom semblant passa amb els nous diaris digitals nascuts els darrers mesos però d’aquest tema en parlarem un altre dia. Encara queden moltes tecles per tocar.
Amb la tecnologia de Blogger.