TINC PODERS: ELS JOCS, CAP A TARRAGONA
Fins avui no ho havia fet públic. Tinc poders.
Si, tinc uns poders que em permeten descobrir i saber coses que encara no han
passat. Per això puc afirmar que Tarragona serà la seu dels Jocs del
Mediterrani 2017. N’estic convençut.
He tingut una visió on veia el nom de cinc
ciutats que optaven a ser la seu d’aquests jocs. En la mateixa visió he vist
com la candidata grega plegava veles per la crisi que hi havia en aquest país.
També he vist com el govern de Croàcia negava l’aval econòmic a la seva ciutat
candidata i com la candidatura de Líbia es feia enrere per una guerra civil que
afectava aquest estat àrab.
Només dues finalistes, Tarragona i la
candidata egípcia. Només elles dues arribaven a la recta final. Ho veia en
aquest estrany somni on també deduïa que la ciutat de la terra dels faraons,
sortida d’una altra guerra civil o rebel·lió els darrers mesos, tenia molt
poques possibilitats.
I és clar, quan tots pleguen acaba guanyant
qui queda. Tarragona serà l’escollida, ho reitero pel somni viscut. Quan en una
cursa van caient els rivals acaba guanyant el qui segueix corrent malgrat sigui
coix.
Espanya té problemes econòmics com els grecs i
si no canvien les coses potser veurem una rebel·lió social com la dels egipcis.
Però això ja ho notarem amb el temps. De moment sé una cosa i la tinc ben
clara: ens haurem de gastar milions i milions d’euros per fer instal·lacions
esportives en un moment en què els ajuntaments estan del tot escurats i l’administració
autonòmica opta per retallar prestacions socials en l’àmbit sanitari.
Com aconseguirem tants diners per pagar la
inversió del Tarragona 2017? Quants professionals de la medicina i la sanitat
podríem salvar de l’atur amb aquests diners? Toca ara dilapidar aquests euros?
Ens hem begut l’enteniment?
Intentaré desvetllar aquestes preguntes en un
proper somni. De moment, allò somiat és més un malson que no pas una bona
notícia.
Comentaris