DIARI DE LA PELL (2): MY BABY JUST CARES FOR ME

El pati exterior de l'hostal ens acull per al petit déjeneur. Cafè, croissants fets a casa i la calidesa de les mirades netes a bon mati. Aquí el temps passa però t'arriba i se'n va en silenci. La complicitat del paisatge es remata amb dues hamaques de fusta antiga on abandonar-se al plaer de la lectura és l'exercici que tots els metges reclamen. Després, els peus enllacen les passes que marquen el camí cap al centre del poble. Primer, però, l'encoratjador paisatge de camps i vinyes, casetes i masies, rierols i bestioletes amables que t'acompanyen tot volant.

A plaça, els gira-sols no miren a enlloc però regalen la lluminositat necessària per ser observats. I se senten cofois de ser a mercat. Les dones grans s'hi estan tot el mati amb els seus cossos cridaners. Les més joves, hi passen de puntetes.

A la première route sur la droite hi ha una casa emblanquinada que s'esquerda a plaer i s'abandona als anys. Hi va viure, fins la mort, Nina Simone. Rere la façana bellament envellida, ella hi va escriure "my baby just cares for me". Ara les parets són buides però al finestró mig obert del balcó encara sembla guaitar-hi el nen que cuidava a sa mare.

La tarda treu el cap per l'horitzó. De nou al pati, la Eliška em recorda la seva partida. A l'últim sopar plegats, som generosos en el gest de l'abraçada i el bes. Jo segueixo cap al nord. Ella baixa cap al sud. L'astrolabi sempre és savi.

Provença, setembre 2014