05 de febrer 2015



Luis Eduardo Aute m’ha servit per tancar el nou llibre “Invasió de camp”. L’últim text que he incorporat al llibre, escrit que vaig compartir fa pocs dies aquí, té com a banda sonora la cançó “El viento, el tiempo”. No és que les lletres ni les músiques m’influeixin al moment d’escriure. L’exercici el faig a posterior, llegint allò escrit mentre escolto música.

En aquest cas, mentre llegia la “Carta oberta”, Aute m’anava dient que SÍ amb la seva veu i les seves paraules.  

No se trata de hallar un culpable, las historias no acaban porque alguien escriba la palabra "fin". No siempre hay un asesino, algunas veces toca morir...

Márchate si ha llegado la hora, puedes irte cuando quieras, no hay muros que te impidan salir...

Si vareu llegir el post “Carta oberta” escoltar aquesta cançó que comparteixo us ajudarà encara més a entendre les meves paraules en aquell text que tanca una llarga etapa de la meva vida que s’ha acabat amb un silenci absurd i del tot injust, innecessari i sobretot molt pueril. Però, com diuen a Itàlia: La vita è cosí 

Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -