Header Ads

STREET ART



Torno a parlar de les escultures urbanes en miniatura de l’escultor gallec Isaac Cordal. Fa pocs dies us el descobria i compartia algunes de les seves creacions que sempre són petits humanets d’uns quinze centímetres d’alçada. Ell els situa a espais de la ciutat i els dóna un rol sempre de critica social. El resultat és del tot impactant. A mi em té al·lucinat cada cop que revisito la seva pàgina web. 

Avui comparteixo amb vosaltres tres noves imatges d’aquest street art de l’Isaac. La primera obra, creada en una rajola trencada en qualsevol carrer de qualsevol ciutat, és un diàleg amb la mort, una mirada a un acte que tots hem fet en alguna ocasió. Òbviament, al tractar-se d’un escultor que sempre té un caire social, caldria preguntar-se qui o què hi ha a la tomba que mira el personatge. 


La segona obra és també una mirada a un altre imatge que, dissortadament, ens estem acostumant a veure massa sovint. Un home, procedent d’una classe social mitja o potser mitja-alta, empresari o directiu tal volta, jau al mig del carrer. L’acompanya un gos que, tenint en compte que l’home és de negocis, ja deuria estar caminant sense amo ni destí per la ciutat.


La tercera escultura d’aquest gran art urbà, creada al voltant d’un totxo d’una casa rònega en un carrer secundari o de suburbis, ens parla de repressió i falta de llibertat. No sabem si els braços que surten per les simulades finestretes són d’un empresonat o un segrestat. Però hi ha clarament el motiu del canvi de rol social que suposa està a un costat de la paret o a l’altre, lliure a fora o condemnat a l’interior. 

Em queden ganes de seguir ensenyant l’obra de l’Isaac però hi haurà temps de més escrits dedicats a ell i als seus personatges. Ara tinc com a objectiu contactar amb ell (viu a Londres) i saber-ne més coses. Ho aconseguiré, de ben segur. 

2 comentaris

cantireta ha dit...

Amb el teu permís, obriré el teu bloc per a que els alumnes vegin les escultures de l'Isaac Cordal. Són tant o més inspiradores que les de Chema Madoz.

Moltes gràcies!! :-)

Oscar Ramírez ha dit...

Avanti Montse!

Amb la tecnologia de Blogger.