02 de febrer 2015



El cor viu retirat al mig del cos de la innocència. Cada pas és un camí quan l’amor no sap d’on ve, quan s’esgota ni s’allunya. Els passats sempre es nuen si et cansa el present, quan pares el cos i caus de nou a terra. 

A aquestes alçades, el silenci és a illes de distància. I la vida un rèquiem trist, nota discordant que desafina, clau de sol en la penombra, un final que no té acord. 

Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -