Header Ads

LA NENA DEL SUPER



Sóc a la cua de la caixa del super, a punt de pagar. Davant meu hi ha una noia jove de color i, davant d’ella, esperant a pagar, una nena d’uns nou o deu anys. Va tota sola. Ha comprat un paquet de iogurts, un saquet de cebes i una taula de fusta per tallar verdures i altres coses. 

La caixera li diu que tot plegat puja 10 euros i 99 cèntims. La nena s'inquieta i li comunica a la caixera, una noia molt jove que s’ha posat vermella de cop, que porta els deu euros i li falten els noranta nou cèntims. La nena demana una pausa i surt corrent cap al carrer.

Observo que fora, a les portes del super, hi ha dues persones grans. La dona va amb un bastó i l’home, amb dues crosses. Passen de llarg, els dos, dels vuitanta anys. Són els avis de la nena i ella li demana a la iaia que li deixi buscar al moneder els cèntims que li falten. Passa un minut i la noia de color que tinc davant i jo esperem observant l’acció i sense cap problema. 

Torna la nena i porta els noranta nou cèntims justos en monedes de deu, cinc, dos i un. La caixera li cobra i la nena demana una bossa per portar la compra. On ha de posar els iogurts, les cebes i la taula de fusta en aquell cos tan menut i a les mans que li tremolen després d’haver pagat, segurament, la primera compra de la seva vida? 

La caixera li diu que la bossa val tres cèntims i la nena es bloqueja. En dècimes de segon, la noia de color que tenia al meu davant diu, amb dolçor i amabilitat, que ja paga ella tres cèntims. La nena, en un acte celestial per la imatge, es gira enrojolada cap a la jove, i li diu “gràcies” amb un somriure ple de timidesa i vergonya.

La jove li toca el caparronet a la nena. La petita marxa amb els avis. La noia de color espera que la caixera passi per caixa els productes i, mentre, mira fora on la nena explica als avis el regal de la bossa de tres cèntims. I els dos ancians llencen un altre regal celestial, una mirada d’agraïment a la noia que mai oblidaré. 

Costa molt trobar gestos. I agrupar tants bons gestos sumats en una sola acció que, tot plegat, va durar dos minuts, esdevé una lliçó de vida.  

Amb la tecnologia de Blogger.