Header Ads

PETITES CONCESSIONS (2)

Un bon amic em preguntava aquesta tarda, després de llegir el meu escrit sobre el comiat a les muses, el perquè de la meva decisió. Em deia que l’entén i que ell hagués estat incapaç de prendre-la. La mateixa pregunta me l’heu formulada vosaltres aquestes últimes setmanes, a través dels comentaris que no he penjat i avui, argumentant la resposta donada a l’amic, també us responc. I confirmo de pas que, efectivament, han desaparegut del blog tots aquells escrits relacionats amb les antigues muses. Ara sí, comparteixo la resposta del tema.

Tots els adéus són dolorosos però alguns toca fer-los. Entrar en una espiral on sempre reps dolor, on els cicles són malaltissos i plens de sordesa i ceguesa, no treu cap a res. Ser generós i donar-te, per acabar rebent disgustos no val la pena. Esperar les passes (gestos) d’algú que mai arriba, és absurd. I haver de veure com se t’acusa de segons què, de manera injusta i sense més, remata el cicle i tanca la porta (riza el rizo que dirien en castellà). 

Per tot això, i per molt més, vaig prendre la decisió amics i amigues. I a partir d’aquí, feta la concessió que esperàveu molts, no parlaré més del tema obertament. Els amics més directes, assabentats de la meva decisió un cop l’havia pres, m’han felicitat i hem fet festa grossa. La vida és massa maca per perdre-la pels altres, no podem deixar-nos agredir constantment ni admetre que ens diguin (o insinuin) segons què i sense mirar-nos a la cara. 

Curiosament, també aquesta tarda, escoltava un disc que fa dies que em fascina. És d’una cantant amb veu d’àngel i rostre de poesia plena de bellesa.  Parlant del tema amor i muses, hi ha una cançó d’ella que diu: 

Vull donar-te amor si tu me’n deixes
donar-te amor i si ho sens així
canta un puput abans d'anar dormir...

La cantant en qüestió és la Bikimel i us convido a notar com se us posen els pels de punta i us agafen calfreds mentre escolteu aquesta cançó amb els ulls tancats. De tant en tant, obriu-los i guaiteu quina bellesa té ella. A mi, em recorda a una antiga musa... deixem-ho estar. 

La foto del post, que està feta quan el Diari de la pell, l’he titulada “El descans del guerrer”


Amb la tecnologia de Blogger.