28 de febrer 2016



Des del mirador de casa s’escola la natura i no la vull aturar. Noto l’aire que arriba ple de missatges secrets. Amb la mirada a l’horitzó, creuo els boscos, guaito a la foscor i noto la claror on volen els ocells fins més enllà d’on arriba la vista. 

Des del mirador de casa, em pregunto on vaig perdre la meva infantesa, on ha anat tot el temps que ja he deixat enrere, quina terra m’acollirà el dia que deixi de veure-hi i no pugui escriure més versos.

Regna en mi, ben endins, un desig boig de seguir en aquesta vida. En tots els sentits, els meus dies són camps erms o esdevenen com les mans buides d’un nen que juga sol. La vida és terra de viatge i llibertat d’ocell.  

Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -