14 de febrer 2016




He tornat a veure, un cop més i no sé quants van, La Gran Belleza, una de les millors pel·lícules de les darreres dècades. És plena de detalls que no passen desapercebuts, de pensaments que calen interiorment i d’imatges impactants per la seva bellesa i el diàleg que desprenen.Quina autèntca genialitat de treball cinematogràfic, quin guió més realista i diví, quina meravellosa banda sonora.

De totes les frases que s’anoten mentalment i es recorden quan mires aquest film, destaco aquesta que diu el Jep, el protagonista:

"Termina siempre así, con la muerte. Pero antes, hubo vida. Escondido debajo el bla, bla, bla, bla. Y todo sedimentado bajo los murmullos y el ruido. El silencio y el sentimiento, la emoción y el miedo. Los demacrados, caprichosos destellos de belleza. Y luego la desgraciada miseria y el hombre miserable. Todo sepultado bajo la cubierta de la vergüenza de estar en el mundo. Bla, bla, bla, bla. Más allá, está el más allá. Yo no me ocupo del más allá. Por tanto, que esta novela dé comienzo. En el fondo, es sólo un truco. Sí, es sólo un truco."


De totes les escenes que et queden a la memòria, i totes sumades fan que se t’hi quedi la pel·lícula sencera, aquesta que comparteixo és una de les millors. Coincideixo amb el pensament del protagonista i la seva decisió. Jo, a diferència d’ell, practico el mateix sistema però no he volgut esperar a la seva edat i m’he iniciat abans, quan tenia 43 anys. 

Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -