23 de febrer 2016



Abraçades pendents i volgudes, complicitats, el retrobament amb ànimes quasi bessones, dos pares destruïts per la mort del seu fill, companys que l’homenatgen, una opera plena d’art i paraules, un pintor creant en directe, una banda sonora generada des de d’improvisació, dues actrius regalant el seu millor paper a un teatre ple a vesar. Les 400 coups, un nen corrent cap a la platja, un rostre jove que es manté aturat, mirant a l’espectador. Un petit silenci. Un gran aplaudiment. 

Comiats que no haurien d’arribar, avions que no s’haurien d’agafar, ciutats que no hauríem de deixar, ànimes que caldria tenir sempre molt més a prop. 

He tornat d’Itàlia. I com he dit aquestes últimes hores: cada cop em costa més tornar però sé que quan torno tinc aquí a persones que m’hi esperen i a qui estimo. 

La foto és del teatre just abans d’iniciar-se la funció. Avui, ara, no tinc més paraules. Avui, ara, sóc ple de sentiments contradictoris, tots bells, tots nets.

Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -