Header Ads

PARE, NO RECORDO COM ES FAN LES COMBINADES




No, pare. No recordo com es fan les quinieles combinades, ni quin equip va el primer o en quina casella posar un empat. Tampoc sé on cauen els canals d’esports, el nom d’aquella jugadora de tenis o com és de bo el Rafa Nadal. Pare, amb el teu silenci -no vull dir-ne absència- se m’han mort molts gestos dels diumenges i tants records que duia, per tu, a la memòria. 

Es fa dur veure la taula del menjador, amb la mare asseguda al meu costat i els quatre espais buits dels qui ja no seieu amb nosaltres. Saps que fins i tot els teus silencis duien paraules?  

Sí, pare. En el teu gest de riure tímidament per no ensenyar les noves dents, en la timidesa que t’envoltava harmoniosa, i en l’amor que desprenia el teu rostre – fins i tot en els dies més tristos de la tempesta iniciada amb la pèrdua del teu fill gran- ensenyaves coses noves i aprenies tu també. 

Va ser dolç acompanyar-te fins l’últim moment aquella nit d’hospital, quan jo em negava a dormir i et guaitava ple de calma dient-me, amb els teus silencis que parlaven, el teu adéu. Ara, pare, no recordo com es fan les combinades ni sé qui guanyarà la lliga. Però et duc ben endins meu en aquest espai que és la vida i l’esplai que ens comporta jugar la seva partida. 

Segueix dormint. Aquí, anem fent. 


1 comentari

Magnolia. ha dit...



No se que dir.....m´has tocat la fibra, m´has tocat el cor, es dur, pero trobarem las forças `per seguir endevant.

Amb la tecnologia de Blogger.