11 de febrer 2016




El sol de les teulades és rastre de cendres que cobreix les espines i fa volar perfums. El cel du plugims de silenci i el ressò de la paciència. L’aire du mel a les mans, sol i sàvia dolça, amor sense mancances en aquesta tardor estiuenca.

Text escrit aquest dimecres, observant paisatge a casa, en un estat màxim de contemplació.

Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -