Header Ads

TRISTA HISTÈRIA COL·LECTIVA O LA PÈRDUA DELS VALORS PUERILS



Veient les imatges de la visita de la Dulceida ahir a Reus (foto del Diari de Tarragona) ja ens pot caure la cara de vergonya a tota la societat per haver generat aquesta classe de nens i adolescents que mitifiquen i tenen com a referència a personatges com aquesta “youtuber” que ha passat a ser famosa per no fer res de bo ni útil a part de fer la "xorres" per video. 

Ben cert. Dulceida és famosa per tres coses: penjar vídeos de xuminades a Youtube, ensenyar els pits a les revistes en un topless pactat amb la revista Cuore i declarar-se lesbiana per aconseguir més fama. El quart motiu seria per haver estat entrevistada per Risto Mejide però aquesta opció perd pes, sobretot tenint en compte la orientació sexual de la youtuber i el fet que l’infanticida publicista les prefereix encara més joves. 

El cert, és que la permissivitat dels pares d’avui en dia té part de la culpa que els nens i adolescents arribin a mitificar a aquests personatges “nini” que guanyen milers d’euros gràcies als “clics” del seu públic, aquests nens i adolescents que perden el cul per veure’ls d’a prop o fer-s’hi una foto. 

Youtube és una arma de doble fil i hauria d’estar vetada a molta gent, amb una mena de filtre com les pel·lícules d’adults a les televisions dels hotels. Però com els mateixos pares i mares són els qui han comprat el mòbil al nen o a la nena de vuit o nou anys o els deixen visionar certs programes i videos, no pots demanar més d’on no en raja. La pèrdua de tots els elements puerils que hauria de tenir una personeta d’aquests pocs anys, arriba amb el llibertinatge que se’ls atorga, empoderant-los a una edat on toca creure i aprendre. 

Tota aquesta jovenalla que ahir era a Reus buscant a la Dulceida, com aquella que es desmaia en un concert del seu cantant, no sap dosificar les emocions i això és un altre veritable problema. La histèria porta a la pèrdua de la realitat i els qui no viuen la realitat sofreixen una involució que, a tendres edats, solidifica la persona futura però per fer-la anar com els crancs, enrere. 

Tenim un greu problema si no s’acota el terreny als més joves, si no se’ls marca el camí des dels valors fonamentals i entre ells, lògicament, aquells que fan madura a la persona. La senzillesa, la humilitat i l’aprenentatge individual són claus.

Ara que encara hi ha temps, una dosi de prohibició col·lectiva de segons quins usos i consums, potser no ens salvaria però sí ajudaria a frenar la caiguda vertiginosa actual on, al pas que anem, en una generació més els nens hauran perdut la seva innocència i aquells elements que van lligats a la paraula. Catastrofista? No pas, realista i decebut.



Amb la tecnologia de Blogger.