Header Ads

QUAN LES PORTES FAN EL PALLASSO



A aquesta imatge, foto realitzada en una illa italiana on em jubilaré, l’he titulada “Quan les portes fan el pallasso” i és un petit homenatge a totes les mans que obren panys sense por, que saben que rere l’altra costat hi ha quelcom millor, aquelles mans sàvies que tenen clar que si passa l’aire, és bo que passi.

Les portes ens fan temor però estem obligats a obrir-les. Com deia el gran Tagore, si tanques les portes als teus errors, deixaràs fora la veritat.

3 comentaris

Blanca Ferrer ha dit...

Quan les portes fan el pallasso... Hi ha un pany, però les emocions ens permeten endevinar i percebre que darrere aquests bisos decorats hi ha un personatge que em desperta curiositat, reflexió.. Fins i tot un somriure. És un espectador de la vida sorprès pel que hi ha al seu darrere...? O Un actor espectant del que te al davant..? Un protagonista de la seva pròpia hostoria que no es creu què li depara el seu cami? Unes portes es tanquen a cops, les altres per una ventada... D'altres t'enxampen els dits, i fins i tot, n'hi ha que al tancar-se, ho fan de manera tan sutil, que mai un arriba a saber que hi ha la clau girada... Totes ens toquen el cor... Però gràcies a aquestes, d'altres sobren de bat a bat, d'altres ho fan lentament però amb fermesa...i també n'hi han que resten sempre obertes... Quina ès la teva historia, petit pallasso d'una illa desconeguda? Preciosa la fotografia!

Oscar Ramírez ha dit...

Veig que has arribat al meu espai de conreu de lletres, jeje. De moment, per explicar-te què és l'illa, o què és una illa per a mi (sovint, no sempre), t'aconsello la lectura de:

http://oscar-ramirez.blogspot.com.es/2015/12/un-vent-una-illa.html

Gaudeix de les teves estones quan passi per aquí. Amb calma i bellesa.

Blanca Ferrer ha dit...

Així ho faré!!

Amb la tecnologia de Blogger.