Llegir la premsa del dia aquest matí, 25 de desembre o sigui nadal, ha estat un trauma. Un cotxe bomba conduit per un suïcida ha matat una vintena de persones i n'ha malferit 80 més a Biyi, a l'Iraq. Entre les víctimes hi ha nens que, lluny de tenir un regal per Nadal perquè pertanyen a famílies pobres, han trobat la mort injusta. ETA ha fet esclatar una bomba a la Casa del Poble de Balmaseda mentre quatre nens morien en un incendi d'un restaurant xinès a Holanda i un matrimoni era també víctima de les flames al seu xalet de Illescas. Al mar, 14 mariners desapareixien al naufragar el seu vaixell, carregat de productes químics, a Corea del Sud, mentre a Mauritània han estat detingudes tres persones acusades d'haver assassinat quatre turistes francesos. A l'Índia han mort tres presumptes islamistes quan lluitaven contra les forces de seguretat del país de les vaques sagrades. A Colòmbia tothom espera que les FARC alliberin dos dones i un nen segrestats i a Cuba més de...
Ens ha deixat un dels grans, una persona que desprenia simpatia i tendresa, proximitat i senzillesa. Ha canviat d'aires el creador de l'assaig "Els altres catalans" , un document que no va deixar ningú indiferent, que va impactar a tots els cors i que encara es ven i es llegeix. Paco Candel va ser sempre una persona estimada per la gran majoria. Tothom el recordarà per la seva obra, quasi una seixantena de llibres, pel fet d'haver estat, l'any 1977, el segon senador que va treure més vots a tot l'Estat, el peix petit que es menjava el gran oceà i aquells mars on poc hi havia navegat. El seu compromís social i la seva tasca com a periodista mai seran oblidades per ningú. Candel va ser sempre una persona feble per la malaltia i forta per l'esperit i les seves conviccions. He recuperat del Youtube una de les últimes entrevistes que se li van fer i us recomano dos articles que m'han agradat molt. Son aquest i aquest altre. Han mort un home, han trencat un paisatge. Aquest va ser el primer llibre que vaig llegir d'ell. Quan estudiava a l'Escola d'Art de Reus, la Biblioteca era farcida de llibres d'ell i el meu cap era ple de ganes de devorar-los. Pert sort, vaig caure en la temptació. 
Comentaris
Parlant d'en Candel? No, no, no siguis agoserat... parlava d'en Fernán Gómez, Cela i Umbral.
Que la memória no ens faci incultes!
A veure anònim, et donaré una segona oportunitat perquè entenguis el missatge anterior i aquest. No s´hi val a barrejar les dues coses i menys a intentar faltar el respecte perquè et poses en evidència tu solet en un espai, aquest, on la gent opina i mai perd les formes, el teu habitat natural. Una cosa és no oblidar els shows que alguns han protagonitzat i una altra cosa és parlar bé d´una persona a la qual mai l´he vist fer el ridícul. Si ho vols entendre, bé, i si no ho vols entedre, també. Torno a ser elegant i no et despenjo el missatge perquè ja portes dues relliscades en públic i la gent que em coneix s´ho deu passar pipa llegint les teves conclusions que no toquen. Per cert, avui sóc fora vila. Quin temps fa a Cambrils?
salutacions
Si enlloc de començar dient "la coerència d'en Ramírez" dius una altra cosa que soni menys agresiva, tot va molt millor. Perquè dient-ho així es nota que fa temps que em llegeixes i no sóc del agrat cosa que, per altra banda i suposo que ho comprens, no em preocupa en absolut. És senzillament això, l'encapçalament del comentari que et posa en evidencia.