Aquest post és el darrer escrit que dóna vida a aquest blog. El “Tot és possible” ja no té raó de ser a hores d’ara per motius diversos que fan que el nom del propi espai esdevingui fals, no adequat, poc adient. Hi ha labors incessants que no arriben a bon port i són aquestes les que provoquen la caiguda. Tot suma, a cop d’esforços, fins que deixa de sumar i et resta i omple d’entrebancs. La motxilla pesa massa en alguns sentits i les mans, i el cap sobretot, s’esgoten d’alimentar un espai virtual que sempre ha estat ben cuidat però que requereix estabilitat, concentració, creativitat i ganes de comunicar. El camí ha tingut massa pèrdues i hi ha dreçeres que perdo de vista ara. Es dibuixa un nou hortizó que repasso visualment a cada petjada. Moltes coses tenen el seu principi i el seu final, altres no tenen principi, altres no tenen final. I en aquest cas el final el poso jo, voluntàriament, agraint-vos a tots i totes la vostra confiança diària i la vos...
Ens ha deixat un dels grans, una persona que desprenia simpatia i tendresa, proximitat i senzillesa. Ha canviat d'aires el creador de l'assaig "Els altres catalans" , un document que no va deixar ningú indiferent, que va impactar a tots els cors i que encara es ven i es llegeix. Paco Candel va ser sempre una persona estimada per la gran majoria. Tothom el recordarà per la seva obra, quasi una seixantena de llibres, pel fet d'haver estat, l'any 1977, el segon senador que va treure més vots a tot l'Estat, el peix petit que es menjava el gran oceà i aquells mars on poc hi havia navegat. El seu compromís social i la seva tasca com a periodista mai seran oblidades per ningú. Candel va ser sempre una persona feble per la malaltia i forta per l'esperit i les seves conviccions. He recuperat del Youtube una de les últimes entrevistes que se li van fer i us recomano dos articles que m'han agradat molt. Son aquest i aquest altre. Han mort un home, han trencat un paisatge. Aquest va ser el primer llibre que vaig llegir d'ell. Quan estudiava a l'Escola d'Art de Reus, la Biblioteca era farcida de llibres d'ell i el meu cap era ple de ganes de devorar-los. Pert sort, vaig caure en la temptació. 
Comentaris
Parlant d'en Candel? No, no, no siguis agoserat... parlava d'en Fernán Gómez, Cela i Umbral.
Que la memória no ens faci incultes!
A veure anònim, et donaré una segona oportunitat perquè entenguis el missatge anterior i aquest. No s´hi val a barrejar les dues coses i menys a intentar faltar el respecte perquè et poses en evidència tu solet en un espai, aquest, on la gent opina i mai perd les formes, el teu habitat natural. Una cosa és no oblidar els shows que alguns han protagonitzat i una altra cosa és parlar bé d´una persona a la qual mai l´he vist fer el ridícul. Si ho vols entendre, bé, i si no ho vols entedre, també. Torno a ser elegant i no et despenjo el missatge perquè ja portes dues relliscades en públic i la gent que em coneix s´ho deu passar pipa llegint les teves conclusions que no toquen. Per cert, avui sóc fora vila. Quin temps fa a Cambrils?
salutacions
Si enlloc de començar dient "la coerència d'en Ramírez" dius una altra cosa que soni menys agresiva, tot va molt millor. Perquè dient-ho així es nota que fa temps que em llegeixes i no sóc del agrat cosa que, per altra banda i suposo que ho comprens, no em preocupa en absolut. És senzillament això, l'encapçalament del comentari que et posa en evidencia.