Els textos que comparteixo avui no formaran part del meu proper llibre que, com vaig anunciar, es dirà “Invasión de campo” i tindrà un caire molt més filosòfic i existencial que els altres. Ja he enllestit la primera de les quatre parts que hetitulat “Metafísica de la herida” i sóc en procés de creació de la segona que es diu/dirà “Metafísica del silencio”. Però els tres poemes que tot seguit podreu llegir són ben diferents. Tenen pocs mesos, estan fets entre l’octubre i el desembre passat, i ara els he presentat a dues convocatòries de poesia eròtica que s’havien anunciat. Diverses persones insistien darrerament en que em presentés a aquestes convocatòries, no únicament les de caire eròtic òbviament, i al final em vaig decidir. El primer, que es diu “Porta’m”, és per a un concurs. Els altres dos són per a un altre concurs. Espero que us agradin. Les fotos les podeu ampliar clicant sobre elles. PORTA’M Porta’m al sud dels teus malucs on la humitat envolta ...
Ens ha deixat un dels grans, una persona que desprenia simpatia i tendresa, proximitat i senzillesa. Ha canviat d'aires el creador de l'assaig "Els altres catalans" , un document que no va deixar ningú indiferent, que va impactar a tots els cors i que encara es ven i es llegeix. Paco Candel va ser sempre una persona estimada per la gran majoria. Tothom el recordarà per la seva obra, quasi una seixantena de llibres, pel fet d'haver estat, l'any 1977, el segon senador que va treure més vots a tot l'Estat, el peix petit que es menjava el gran oceà i aquells mars on poc hi havia navegat. El seu compromís social i la seva tasca com a periodista mai seran oblidades per ningú. Candel va ser sempre una persona feble per la malaltia i forta per l'esperit i les seves conviccions. He recuperat del Youtube una de les últimes entrevistes que se li van fer i us recomano dos articles que m'han agradat molt. Son aquest i aquest altre. Han mort un home, han trencat un paisatge. Aquest va ser el primer llibre que vaig llegir d'ell. Quan estudiava a l'Escola d'Art de Reus, la Biblioteca era farcida de llibres d'ell i el meu cap era ple de ganes de devorar-los. Pert sort, vaig caure en la temptació. 
Comentaris
Parlant d'en Candel? No, no, no siguis agoserat... parlava d'en Fernán Gómez, Cela i Umbral.
Que la memória no ens faci incultes!
A veure anònim, et donaré una segona oportunitat perquè entenguis el missatge anterior i aquest. No s´hi val a barrejar les dues coses i menys a intentar faltar el respecte perquè et poses en evidència tu solet en un espai, aquest, on la gent opina i mai perd les formes, el teu habitat natural. Una cosa és no oblidar els shows que alguns han protagonitzat i una altra cosa és parlar bé d´una persona a la qual mai l´he vist fer el ridícul. Si ho vols entendre, bé, i si no ho vols entedre, també. Torno a ser elegant i no et despenjo el missatge perquè ja portes dues relliscades en públic i la gent que em coneix s´ho deu passar pipa llegint les teves conclusions que no toquen. Per cert, avui sóc fora vila. Quin temps fa a Cambrils?
salutacions
Si enlloc de començar dient "la coerència d'en Ramírez" dius una altra cosa que soni menys agresiva, tot va molt millor. Perquè dient-ho així es nota que fa temps que em llegeixes i no sóc del agrat cosa que, per altra banda i suposo que ho comprens, no em preocupa en absolut. És senzillament això, l'encapçalament del comentari que et posa en evidencia.