AGRICULTURA MENTAL

Mentre continua la campanya política amb un Zapatero amb la butxaca plena de promeses electoralistes i fictícies, hem sabut que aquest mes de gener l'inflació ha augmentat un 1 punt més i ja se situa en el 4,4 per cent. Explicat amb més senzillesa, tindrem l'inflació més alta dels darrers dotze anys arribant a la xifra assolida el 1995. Els responsables econòmics diuen que la culpa la tenen el petroli i els aliments que no paren de pujar i afegeixen que els propers dos mesos encara augmentarà més l'inflació i per tant els preus en qüestió. Tot això passa amb la campanya electoral a la cantonada, amb un procés on escoltes més utopies en forma de promeses que no pas realitats que et puguin aportar certa tranquil·litat. Cada cop hi ha més mil-euristes, més milió-euristes, pensionistes, jubilats i aturats. Cada cop hi ha la balança social més decantada, més gent que ha de fer meravelles per arribar a final de mes en un país on els preus no paren de pujar i les pensions son una

Aquest és el post més curt que he escrit fins ara. Telecinco ha decidit suprimir de la seva graella de programació un dels pitjors programes que es podien veure per la televisió. Aquí hay tomate diu adéu als seus emmalaltits seguidors aquest divendres. Mai un tomàquet havia alimentat tant malament a les persones. Parlant de menjar, no cal tenir massa pebrots per a suprimir un espai d'aquestes característiques que només mira aquell sector de la població amb el cap més verd que un carabassó. Ara, que Telecino aprofiti i cobreixi aquest buit (això és un dir) amb un programa en condicions tot i que, veient la resta d'espais de les altres cadenes a la mateix hora, això serà demanar "peras al olmo". Ja han anunciat que serà un programa diferent, un espai amb més investigació, amb altres argumentacions. Llàstima que no ens proposin altres coses més dignes, més enriquidores, que alimentin més. La telebasura ens seguirà inundant les nostres llars però únicament els cervells

Veig que la pre-pre-campanya es comença a posar emocionant. En Zapatero ja compra els vots i a un preu que no està gens malament. Ningú fa un lleig a 400 euros per la cara encara que els 400 euros en qüestió siguin teus perquè els has pagat a l'Estat. Si fan aquestes promeses abans de començar la campanya, que ens regalaran quan comenci?. Vull pensar que Rajoy respondrà fent una oferta superior. Jo proposo que ens prometi que, si guanya les eleccions, ens muntarà un pisat de 30 metres quadrats amb mobles i electrodomèstics inclosos. Per prometre que no quedi. El que més greu em sap és que l'anunci dels 400 euros l'hagi fet en Zapatero en persona quan hagués pogut buscar a algú més mediàtic per fer-ho. King Africa fent la promesa dels 400 amb el Paquito Chocolatero de fons seria una bona proposta, més seriosa. Potser en Chiquito de la Calzada també ens hagués servit perquè, com en king Africa, té més credibilitat per fer aquest anunci que sona a broma de mal gust que en ZP.

Itàlia viu dies difícils per la política i els seus representants. Clemente Mastella, Ministre de Justícia, va dimitir la setmana passada quan va saber que l'estant investigant per un cas de corrupció que també ha esquitxat la seva dona, la Presidenta del Consell Regional de Campania. Romano Prodi, derrotat al Senat, també ha plegat del seu càrrec . Prodi, conegut com "El mortadel·la" per haver nascut a Bolonya, ja ha anunciat que es retira i que es dedicarà a fer d'avi. Mentre Mastella tremola i Prodi juga amb els nets, un altre personatge italià, aquest molt més fosc que els altres, també diu adéu a la política. El President de la Regió de Sicília, Salvatore Cuffaro, Totò per als seus amics, ha dimitit vuit dies desprès de ser condemnat a cinc anys de presó per desvetllar secrets en un cas on també se'l acusa de connivència amb la màfia. La permanència de Cuffaro com a president de Sicília es feia impossible perquè amb la condemna hi anava de regal la seva inh

La història dels memes continua. Ja sabeu que es tracta d'una roda que cal seguir per evitar que les desgracies passin a ser companyes del dia a dia. Per això, com sóc una persona prudent que no vol dir pas supersticiosa, agafo el relleu d'aquest meme que em passa el Capità Tarragona . És un meme visual o sigui que aquí parlen les imatges i sobren més paraules. Us penjo el vídeo que he escollit. És un dels petits grans fragments de Little Britain , un visió de la BBC sobre els anglesos que no té pèrdua. Només ells poden fer aquesta auto-crítica que trobareu, en petits fragments, al Youtube. Passo aquest meme que finalitzarà el proper 23 de febrer a aquests tres blocaires: Diari de la Mar , Jordi Salvat i Tens un racó dalt del món . I de pas us recordo que ja estan en funcionament els meus dos nous blocs. A l'Illa dels plaers hi podreu descobrir un racó sicilià amb un encant únic i al blog Entrevistes podreu conèixer molt més a fons al popular i polèmic Ariel Santamaria.

En política hi ha governs emprenedors i governs emprenyadors. Aquesta segona classe la formen tots aquells partits que manen al seu consistori i que, enlloc de facilitar la feina als seus ciutadans, posen traves i acaben creant un estat de malestar i emprenyament generalitzat. És el cas del govern que desgoverna un municipi de costa que comença per C i acaba per S. Lluny de facilitar als seus ciutadans l'accés a les dependències municipals, ja sigui per tramitar documentacions o per visitar regidors, aquest col·lectiu de persones escollides per una part de la població que els serveix únicament cada quatre anys, ha decidit recentment col·locar barreres i controls on altres hi posarien la catifa de Benvinguts . Les cues de ciutadans que, abans d'entrar al seu ajuntament, han de mostrar el DNI, esperar que els funcionaris entrin les seves dades a l'ordinador, explicar on van, posar la tarja i passar la barrera metàl·lica que els separa del hall i l'ascensor, son cada cop m

Em rendeixo, ho sento però em rendeixo. Aquesta vegada m'heu guanyat tots la partida. I quan dic tots vull dir tots: el PSC, CiU, PP, ERC i IC-V. Han passat quatre dies del programa Millennium (dissabtes a la nit a Canal 33) i heu aconseguit que no hagi entès res de la tertúlia o, en tot cas, potser si que ho he entès però no ho compren. Aclareixo una mica els fets que van tenir lloc en aquesta darrera edició del programa que presenta en Ramon Colom i que miro sovint. El títol era "La cuina de la política" i la tertúlia va anar precedida per una entrevista amb l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, qui presentava el primer volum de les seves memòries . El vaig veure més vell que no vol dir més gran, amb menys capacitat de raonament que no vol dir menys intel·ligència i coneixements. Coses de l'edat però permeteu-me que torni a la tertúlia. Sota el títol que us deia, es va convidar cinc representants polítics, un de cada partit dels que hi ha representats a

Ja podeu fer la visita als dos blogs nous que he inaugurat oficialment avui dilluns 21 de gener. L'Illa dels Plaers té un post sobre un racó del món que, quan el visites, s'acaba convertint en el teu paradís particular. Al blog Entrevistes hi trobareu un convidat molt especial, un músic que fa de polític, un polític que a més fa música, tot un personatge. Espero que us agradin els dos nous espais i recordeu: trobareu un plaer a l'illa cada dilluns i podreu gaudir d'una bona entrevista cada quinze dies. A més, als dos blogs hi trobareu una senzilla enquesta que podreu respondre.

He tardat uns dies a publicar aquest post per analitzar a fons la qüestió que no és altra que el que havia de ser el nou himne d'Espanya. El Comitè Olímpic Espanyol i la Sociedad General de Autores havien convocat el concurs i s'hi van presentar fins a 7.000 candidats. Mai hagués imaginat que Espanya dones tant de si com per aconseguir set mil variants del seu himne. El cas és que al final van trobar un guanyador, Paulino Cubero. L'himne l'havia de cantar el tenor Placido Domingo i fins i tot van sotmetre a aquest aturat de 52 anys i autor de l'himne a una roda de premsa on va rebre més critiques que no pas preguntes favorables. Va ser un pim pam pum, com en una fira on ella era el ninot, el blanc de les critiques. Al final, sondejant els carrers espanyols, es va descobrir que l'himne no agradava a la majoria i es va decidir retirar-lo. Ara caldrà recollir mig milió de signatures i presentar la lletra del Paulino al Congrés dels Diputats. Sobre la lletra frikie

Als que diuen que sóc la persona amb més blogs de Catalunya, als que es sorprenen quan veuen que publico un post cada dia, als que hi entren cada dia per obligació, per comprovar si parlo d'ells... A tots ells també els dedico aquest post però el dedico encara de forma més especial als que visiteu aquest espai amb ganes de trobar alguna cosa nova, als que el teniu linkat perquè considereu que es mereix uns instants de la vostra atenció en algun moment del dia o la setmana, als que deixeu comentaris un cop heu llegit el que escric. Us el dedico perquè aquest post em serveix per anunciar, amb molta alegria, que el proper dilluns dia 21 poso en marxa dos nous blogs de collita pròpia. El primer es diu L'Illa dels plaers i recull els meus principals hobbies. El segon es diu Entrevistes i és un espai on, com indica el seu nom, entrevistaré amics meus, persones que fa anys que conec i que, com jo, han crescut en tots els sentits. Ara alguns d'ells son polítics, altres cantants,

Mentre tenim a Pin i Pon fent campanya i desqualificant-se l'un a l'altre, venent fum i llençant promeses que mai compliran, hem sabut les tràgiques dades de l'IPC espanyol del 2007 que ha xifrat el seu augment en un 4,2 per cent. A Catalunya, com som més xulos, vam pujar una dècima més. El resultat d'aquestes dades és ben clar i les xifres parlen per si soles: el petroli va tornar a pujar i fruit del seu augment vam pagar més diners per viatjar en autobús. El conjunt dels aliments i les begudes no alcohòliques va pujar el 6,6 per cent i en aquest cas, anem per pams. Si comparem el preu del gener del 2007 amb el preu actual, la llet val un 32 per cent més, el pa un 14,4 per cent més, els ous un 9,6, els cereals un 6, el pollastre un 10,2 i el peix un 1 per cent més (èpoques nadalenques a banda). Més dades: els productes lactis han pujat un 10 per cent, les fruites fresques un 7,8 i les llegums un 7,6. Els carburants, com comentava abans, han pujat en total un 14 per cen

Com en anteriors ocasions, penjo en aquest post l'article que he escrit per l'últim número de la Revista Galens que publica el Col.legi Oficial de Metges de Tarragona i que té una periodicitat trimestral. En aquesta ocasió vaig titular-lo "Condemnat a patir" i com sempre podreu descarregar-vos la revista a traves d'aquest enllaç . També un poso un enllaç amb la revista TAG del Col.legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Tarragona on hi trobareu, en la seva edició en PDF, una extensa entrevista de sis pàgines al President de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet. Es tracta d'una entrevista que em van encarregar i que vaig fer el passat mes de desembre. Considero que és un document interessant perquè Poblet parla de molts temes que ens afecten als ciutadans de tota la demarcació com ara la mobilitat, el medi ambient, el transport o les infraestructures. Bé, aquí teniu l'article de Galens que, com sempre i aviso, és una mica llarg. ARTICLE: CONDEM

Em considero una persona més propera a l'ateisme que no pas al catolicisme. No crec en l'església tal i com és avui en dia i encara menys com era abans. Crec que hi ha bons capellans i que els jesuïtes son, la gran majoria, bona gent amb uns valors envejables i una feina diària que ajuda i molt aquest món tant atrotinat que ens acompanya. He de reconèixer que em va saber greu la mort de Joan Pau II per les formes, perquè el màxim representant d'aquest Deu que ells van crear hauria de ser una persona que no demostres les febleses humanes de la malaltia, una persona que no patis amb angoixa la mort. Feta aquesta confessió més sentimental que espiritual, em permeto fer una diagnosi de l'església actual sense parlar dels representants d'aquesta secta, la catòlica, denunciats per abusar de menors o criticats, amb raó, per defensar els valors d'una família que ells mateixos han volgut negar en moltes ocasions. Parlaré de l'actual Papa, en Benet XVI. El podríem bat

En aquest post faré un nou descobriment per alguns i una mica de memòria per als qui em coneixen fa anys. A meitats de la dècada dels 90 vaig dedicar-me intensament a la producció i management musical organitzant els concerts que es podien veure al Centre Cultural d'El Morell, l'actuació de Joan Manuel Serrat a la Plaça de Braus de Tarragona, amb el disc Nadie es perfecto, un concert de Celia Cruz a Barcelona o produint el primer concert de la gira de Bob Dylan a Espanya, crec que va ser l'any 95 o 96, a l'Estadi de San Mamés, a Bilbao. A més, en aquella època feia de mànager d'un grup de Reus que es deia Mai Toquem Junts. Els vaig descobrir quan treballava a Cadena 100 i més tard me'n vaig fer càrrec a nivell de management. Va ser una etapa molt maca i, com totes les etapes, va tenir el seu final. Amb els tres membres dels Mai Toquem Junts ens anem veient però amb qui conservo més relació és amb el cantant, el Xavi Sánchez. Ara fa poc, quan les eleccions munici

El post d'avui té més imatge que paraules. De fet es basa en aquesta foto que he tret de La Vanguardia i que ens explica que Zapatero i Sarkozy han acordat que els governs espanyol i francès treballin encara més a fons i conjuntament en la lluita contra ETA i la immigració il·legal. La foto m'ha sobtat molt perquè els dos personatges en qüestió em tenen descol·locat. En Zapatero perquè encara no m'acabo de creure que sigui president del govern i en Sarkozy perquè té previst casar-se amb un dels meus mites, la Carla Bruni. El cas és que la imatge em provoca molts dubtes. Què estan fent en ZP i en Sarko? Jo m'he mirat la foto durant deu minuts seguits i he arribat a tres possibles opcions. La primera és que en Zapatero està sord com una tapia i quan parla el president francès ha d'escoltar-lo per la orella bona. La segona opció és que en Sarkozy li vol arriar un castanyot a ZP i el president espanyol para la galta. La tercera, més surrealista, passaria pel següent: e

Les instal·lacions de Fecsa a Tarragona son de l'època romana. Aquesta frase és una de les més populars pronunciades per l'exalcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal. La va dir en diverses ocasions perquè hi havia caigudes de tensió i talls de subministrament que afectaven parts de la ciutat, barris i centre, i també els polígons petroquímics. Ja fa uns quants anys que la va pronunciar però la podem tornar a repetir sense problemes perquè la situació no ha canviat. Les instal·lacions de Fecsa a Tarragona, i als pobles de la demarcació de Tarragona, son de l'època romana. Llegia avui que els veïns de Bràfim estan indignats i resignats pels problemes que pateixen constantment amb la xarxa elèctrica. Hi ha talls de subministrament quasi a diari i a sobre en van patir un la nit de cap d'any, quan la majoria dels habitants del municipi preparaven el sopar. Els veïns diuen que les dues línies elèctriques que arriben al poble no tenen la potencia suficient. Bràfim, com molts al

Quatre sentiments per a quatre notícies, dues de bones i dues de dolentes. Començo per les bones. Em provoca molta alegria que els creadors de la xarxa Tradiblog hagin encertat en la seva iniciativa de posar en marxa aquesta agrupació de blogs que treballen per la difusió i promoció de la cultura i tradicions del nostre país. Em consta que ja som més d'una quarantena d'espais membres de la xarxa i la xifra creix dia a dia. Aquest blog s'hi va apuntar des del primer moment i n'estic molt content de formara-ne part. Estic també molt satisfet del balanç que es pot fer del BACA , l'associació de Blocs Anti Christmas Americà que vaig decidir crear, gràcies a una proposta del Mon de la Garrofa de Mont-roig. Al final 16 blocaires s'hi han apuntat col·locant a la seva pàgina el banner i fins i tot em van entrevistar, per parlar del tema, a La Plana Ràdio. Gràcies a tots els blogs que s'han sumat en aquesta primera edició que, esperem, sigui encara més gran el prop

Aquest post no aixecarà gaire expectació perquè els seus protagonistes no desperten massa interès. Cada cop tenen menys pes a la nostra societat i cada cop es guanyen menys la vida. Parlo dels pagesos perquè m'han coincidit dos fets: un pensament i una noticia. Ahir em venia al cap l'amic Antoni Ferré, un pagès de Querol a qui li vaig fer un reportatge quan treballava a la televisió de Tarragona. L'Antoni és un dels viticultors afectats per l'afer de la D.O Catalunya. El problema, un cop més burocràtic, neix fa uns quants anys quan es va refer el mapa vitivinícola de Catalunya per reordenar les diferents denominacions d'origen. El llavors alcalde de Querol va decidir no acollir-se a cap d'elles i ara aquests pagesos no pertanyen a cap denominació fet pel qual els seus vins no els poden vendre a ningú. Fa anys que reclamen, ho han fet via Parlament de Catalunya, acollir-se, per proximitat, a la D.O Penedès. No ho han aconseguit res i cada temporada han de malvend

L'alliberament de les dues cooperants espanyoles de l'ONG Médicos Sin Fronteras és una de les primeres grans noticies de l'any. Després d'una setmana de segrest a Bosaso, Somàlia, la Mercedes García i la Pilar Bauza volen ja cap a Madrid on es podran reunir amb els seus. Mentre la discussió política es basa en saber si finalment s'ha pagat o no un rescat per l'alliberament de les cooperants, elles dues ja han anunciat que volen tornar a Somalia, volen tornar a treballar pels altres malgrat el trauma patit amb el segrest. M'ha sobtat i molt escoltar això però acte seguit he entès que hi ha gent que esta disposada a treballar i donar la seva vida per una causa que consideren justa, per aquell concepte tant ampli, la solidaritat, que sovint tendim a reduir a la mínima expressió. És gràcies a persones com la Mercedes i la Pilar que la gent col·labora amb les ong's. És gràcies a gent com elles dues que el món trontolla menys del que podria trontollar. Sóc fe

Encetat el nou any i abans que arribin els Reis d'Orient, els faig arribar la meva carta que de pas faig pública, la llista dels bons propòsits i de peticions per al 2008. 1. Tinc pendent fer un cafè (o una cervesa) amb el Mon i la resta de companys del món blocaire que s'hi vulguin apuntar. Serà a partir del dia 10 de gener. 2. Posaré en marxa, d'aquí a pocs dies, dos blogs nous. El primer ja el coneixeu alguns dels vosaltres i el segon ja el tinc quasi a punt. No serà complicat mantenir-los i dic això per evitar mals pensaments d'aquells que han arribat a dir que la meva dona i jo som la parella que més blogs té a Catalunya. En aquests moments, entre els nostres particulars, els que mantenim per temes polítics i els que hem creat com a empresa de comunicació en sumem 16. I què? 3. Pregaré perquè canvii el color del govern a Espanya tot i que les alternatives possibles tampoc siguin cap Sant de la meva devoció. Si de pas en Montilla avança les eleccions i les perd,