Els textos que comparteixo avui no formaran part del meu proper llibre que, com vaig anunciar, es dirà “Invasión de campo” i tindrà un caire molt més filosòfic i existencial que els altres. Ja he enllestit la primera de les quatre parts que hetitulat “Metafísica de la herida” i sóc en procés de creació de la segona que es diu/dirà “Metafísica del silencio”. Però els tres poemes que tot seguit podreu llegir són ben diferents. Tenen pocs mesos, estan fets entre l’octubre i el desembre passat, i ara els he presentat a dues convocatòries de poesia eròtica que s’havien anunciat. Diverses persones insistien darrerament en que em presentés a aquestes convocatòries, no únicament les de caire eròtic òbviament, i al final em vaig decidir. El primer, que es diu “Porta’m”, és per a un concurs. Els altres dos són per a un altre concurs. Espero que us agradin. Les fotos les podeu ampliar clicant sobre elles. PORTA’M Porta’m al sud dels teus malucs on la humitat envolta ...
L'alliberament de les dues cooperants espanyoles de l'ONG Médicos Sin Fronteras és una de les primeres grans noticies de l'any. Després d'una setmana de segrest a Bosaso, Somàlia, la Mercedes García i la Pilar Bauza volen ja cap a Madrid on es podran reunir amb els seus. Mentre la discussió política es basa en saber si finalment s'ha pagat o no un rescat per l'alliberament de les cooperants, elles dues ja han anunciat que volen tornar a Somalia, volen tornar a treballar pels altres malgrat el trauma patit amb el segrest. M'ha sobtat i molt escoltar això però acte seguit he entès que hi ha gent que esta disposada a treballar i donar la seva vida per una causa que consideren justa, per aquell concepte tant ampli, la solidaritat, que sovint tendim a reduir a la mínima expressió. És gràcies a persones com la Mercedes i la Pilar que la gent col·labora amb les ong's. És gràcies a gent com elles dues que el món trontolla menys del que podria trontollar. Sóc feliç perquè han aconseguit de nou la llibertat tot i que, vist el que volen fer que és tornar a aquell país, es nota que la llibertat no ho és tot. Existeixen molts altres valors representats per persones que cada dia saben que pot el seu darrer dia i que, per aquest motiu, l'aprofiten al màxim per ajudar els altres. 
Comentaris
sense paraules
rcm
salutacions
És una vergonya que persones individuals intentin suplir el que haurien de fer els nostres governs.
Jo em trec el barret.
a vegades mos amaguem rera comentaris de "els que manen haurien de fer-ho, o el govern...."
a vegades, gairebé sempre, esperem que algú altre faci que lo nostre món sigui millor, tot oblidant que si volem un món millor només cal que comencem a caminar, que comencem a fer-lo....
podem anar al tercer món, o al quart que és més proper, podem marcar una creueta a la declaració d'hisenda o ser d'una ong, podem salvar les balenes, les ànimes, les dones maltractades, els rat-penats de vallfogona de les monjes o fer que els iaios no sentin la solitut més extrema....
podem fer mil coses, potser només cal deixar de demanar que ho faci algú altre i posar-nos a fer, naltros mateixos, aquest món millor que volem....
i lo món, no ho oblidem tampoc, ló món comença a la nostra vora, donant felicitat a les nostres famílies, companys, amistats...en resum, abocant "amor" a aquest món.
sona super-imbècil, ja ho sé, però m'és igual....
una abraçada
ricardo santiago