DE TOT EN DIUEN PA

Els qui em coneixeu sabeu que sóc una persona que frueix amb els plaers del bon menjar. Em considero un amant exquisit dels esmorzars de forquilla, un boig perdut del "tapeo" amb els amics, un nostàlgic feliç davant d'una bona barbacoa al jardí de casa o una bona mariscada en una terrassa a pocs metres del mar. M'agrada el vi, la cervesa ben fresca i el conyaquet o un bon Calvados per acompanyar el cafè. Dic tot això per parlar sobre el pa, un element bàsic en tots els bons menjars i que, per desgràcia, està en constant decadència pel que fa a la seva qualitat. Tinc la sort de ser fill de forner o sigui que entendreu que el pa em torni boig i en sigui una mica expert ja que he tastat el producte de casa i el de la competència. Els temps han canviat i molta gent ha acostumat el seu cos a qualsevol producte que s'assembli a l'original malgrat no hi tingui res a veure. El pa és un clar exemple. Fins fa uns anys hi havia molts forns de llenya que realment feien la cocció de tot el pa amb llenya. L'increment del preu de la llenya va comportar que molts d'aquests forns instal·lessin cremadors de gasoil. Es posen a la boca del forn per aconseguir la mateixa temperatura que amb llenya malgrat una amplia majoria mai admetin aquest canvi amb els seus clients i insisteixin a dir que el pa el couen amb llenya. D'aquests forns, dels de llenya, en queden ben pocs i la gran majoria són als petits municipis, als pobles.
A l'arribada dels cremadors de gasoil cal sumar-hi la guerra del pa dels anys 90 que va comportar una alteració dels preus i, més tard, la venda de pa que van començar a fer altres comerços que no eren forns de pa. Avui en dia tothom en ven de pa. En trobes a les benzineres, als supermercats, a les anomenades granges i a les pastisseries. Sempre es tracta de pa congelat que es descongela en pocs minuts i es cou en un forn elèctric, com si fos un pollastre però en format baguet. La varietat de pans és immensa perquè la pasta és igual o canvia ben poc però amb el greuge insultant de venir d'una industria que fa barres com si fossin xurros, plenes de conservants i additius i les posa en mans de persones que les manipulen com si res. Encara és pitjor la opinió dels consumidors que afirmen, ho fa la gran majoria, que aquell pa és igual de bo que el que es cou en un forn de llenya.
Els darrers anys han desaparegut un 75 per cent dels forns tradicionals i pel que sembla la xifra seguirà augmentant. Als forners de sempre els hi diuen que la solució per subsistir és reorientar el seu negoci cap a la degustació o la pastisseria quan el més fàcil era, al seu dia, prohibir que tothom pogués vendre pa. Ara que el mal està fet veurem com un ofici tant tradicional com el de forner passa a la historia. Si alguns, amb les lleis fetes a mida, van tenir la barra dura de permetre la venda de pa a tort i dret, que rectifiquin i tornin les coses al seu lloc. El pa, del forn i cuit amb llenya.

Comentaris

Jesús M. Tibau ha dit…
Sempre és un alicient quan vas de viatge, especialment a pobles petits, i comprar pa.
Anònim ha dit…
Please, a Tgna i barris, on es pot comprar pa bo?.

Bon post!. En el dia a dia ens oblidem dels plaers basics.
Oscar Ramírez ha dit…
Jesús, és ben cert. Hi pots comprar pa i coques de recapte o coques dolces. És el que tenen els pobles petits.

Anònim. És cert que ens oblidem dels plaers bàsics i això és una pena perquè la felicitat s'ha de fonamentar en els plaers bàsics. Per cert, no et puc dir on pots trobar bon pa a Tarragona i barris. Abans comprava en un forn on el feien boníssim però ara va canviar de propietaris i el que venen és tot congelat.
mossèn ha dit…
el pa que consumim és una merda ... plàstic en estat pur ... salut
Jobove - Reus ha dit…
completament d'acord amb tu, de petit vivia pràcticament a un forna de pà "Cal Llenguet de Reus" i se molt bé com es feia el pa de llenya

salutacions
Anònim ha dit…
el forner tradicional passa tota la nit fent pa. treballa 7 dies a la setmana i si bé és cert que fa calaix també ho és que els marges s'han estretit, doncs hi havia espai per fer-ho.

el problema és que tothom acceptem treballar d'una manera X si els beneficis també són X, si treballo X i cobro Z, llavors acabo tenint idees. i clar, a menys beneficis i mateix ritme de vida, problemes....

és el mateix que a la hosteleria, no hi ha cambrers, no hi ha cambrers...el que passa és que renunciar a caps de setmana i fer moltes hores ha de tenir una recompensa, i això no passa.

recordo que a la decada dels vuitanta treballava a un restaurant de salou.
de 9.30 a 12.30, dinavem fins la una i de 13.00 a 17.00 hores, descans fins les 19.00 i despres fins que s'acabés, a l'estiu s'acaba (de netejar, carregar càmeres...etc) a partir de les 2 de la matinada. això de dillus a diumenge. 14 hores...sou? 60.000 pts de l'època (any 1988)

doncs amb tot passa igual, el forner ha pringat sempre i molt, però d'un mateix forn n'han viscut força famílies, i si a sobre el forner s'ha espavilat (postres, pasteleria, ...) ha guanyat diners a cabaços...però la vaca no dóna per tots....
de totes maneres una barreta de l'àntic cisne mai va costar el mateix que una del Dia... ;)


salutacions
ricardo santiago.
Oscar Ramírez ha dit…
Amen, Mossèn, santes paraules, jajajaja.

Ricardo, estic molt d'acord amb el que dius menys quan parles que els forners han guanyat diners a cabassos. Alguns potser si però altres no tant i sobretot els darrers anys quan tothom s'ha posat a vendre pa.

Tá la Mà Maria, m'agrada molt que em parlis de Cal Llenguet perquè és un forn que em porta bons records, m'aporta una dosis de nostàlgia que avui em feia falta. El meu pare tenia el forn ben a prop del del Llenguet.
bajoqueta ha dit…
Ja no és lo que era abans, no ne menjo molt per això. Perquè no val res i al cap d'unes hores d'haver-lo comprat ja està sec i dur. Algun dia si passo prop del mercat compro algun pa a PAUL que és un lloc on m'agrada molt, a part que ne tenen de moltes varietats. I com a vatros me rebenta que venguen pa fet amb forn de llenya quan no és cert.
si, finalment, fem el tast pendent, podem acabar fent un Calvados. En molts llocs no saben ni el que és, però en tinc localitzats uns poquets, per Tarragona, que en tenen (sense comptar el xiringuito del racó de la Catedral que, si no dius res, te'l posen en una copa de vi i fred :-(

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS