DIARI DE SES ILLES (5): DE SÓLLER A ANDRAITX, ENVOLTATS DE NATURA


La jornada d'aquest dissabte ha estat de les millors que recordo en època de vacances i no únicament en aquestes que ara passo a l'illa de Mallorca. Fa anys que no m'ho passava tant bé. De bon matí hem marxat des de Pollença fins a Sóller tot fent ruta d'interior. Avui en aquest municipi hi havia mercat nadalenc, mercat de productes artesans, mercadet de roba i sabates i, per postres, festa comercial al carrer de Sa Lluna i cantada de temes nadalencs i altres clàssics catalans per part dels nens de la zona. Tot aquest festival cultural o social ha omplert la plaça major de la vila i els carrers més propers. Més tard hem fet la visita al Port de Sóller que té unes vistes molt agradables amb les petites embarcacions, ben ordenades i mogudes per les ones a un sol compàs, que omplen el passeig marítim. El principal atractiu de Sóller és de la foto, el tramvia que uneix el centre de la vila amb el port. Et transporta anys enrere et provoca un somriure agradable veure que aquest mitjà de transport encara és viu.
De Sóller hem anat fins a Andraitx, sense cap pressa i per la zona costanera que, per la constant presencia de boscos, rierols i espais humits, sembla més l'interior que no pas aquella zona que sempre et posa la mar i les costes rocalloses al teu abast. Hi ha pobles envejables on t'hi quedaries a viure només entrar-hi. Jo em quedaria a Banyalbufar, un racó lloable en tots els sentits on totes les cases miren a la mar i la saluden amb les seves façanes blanques i els finestrons verds. Andraitx té la mateixa màgia que altres indrets que disposen d'un bon port esportiu i la tristesa que et suposa veure les muntanyes properes perforades fins l'infinit per a acollir cases i xalets que semblen penjades a l'aire i que no en volen saber res de la popular Llei de Costes. Menjar en una terrassa on les ones escupen l'aigua sobre el terra del menjador és fàcil perquè la primera línia de mar és inundada de locals de restauració. El d'avui ha estat un viatge excepcional, una raó més per a ser feliç, un motiu més per tenir ganes de viure. Demà, nou capítol del Diari de Ses Illes.

Nota: Aquest és el post número 600 d'ençà que vaig obrir aquest blog. Gràcies a tots/es i enhorabona.

Comentaris

Anònim ha dit…
JOER NEN, QUINA ENVEJA I QUINA PASSADA DE PAISATGES!
Oscar Ramírez ha dit…
Anònim, moltes gràcies i perdona per l'enveja. jajajaja.

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS