NO SÓC DEL BARÇA. ÉS PECAT?
Faig aquesta pregunta perquè n’estic fart d’escoltar que si ets català, has de ser del Barça i per argumentar la meva visió del futbol, esport que m’encanta i m’enamora. Fa anys que no compro motos ni submarins per més que estiguin de moda. Per a mi, personalment, el Barça no és cap senyal d’identitat i encara menys del patriotisme català. Quedi clar que tampoc tinc cap sentiment de catalanista i que quan es convoqui la consulta sobre la independència a la ciutat de Tarragona, si es convoca algun dia, no aniré a votar perquè a hores d’ara és un tema que no em motiva.
Torno al tema esportiu. Considero que avui en dia el futbol és un negoci pur i dur, un negoci que representen totes aquelles empreses que es fan dir “clubs” i que mouen als seus clients, els socis que paguen el carnet de temporada i es compren les samarretes i la resta de marxandatge. Dir que un club fundat a Barcelona o a Madrid i ple de jugadors estrangers és català, és una greu equivocació. Tenir la obligació d’assimilar que l’escut d’un club d’una ciutat que no és la nostra ens identifica és una altra equivocació.
Ja se sap que la gent no en vol saber res dels perdedors i que sempre és millor estar al costat dels guanyadors, els líders. Per això els lleidatans no són del Lleida , els tarragonins del Nàstic i els de la Costa Brava del Girona. I si ho són, primer són del Barça i en segon terme del seu equip que milita a categories inferiors.
Per aquesta regla de tres que em faig meva i no demano que ningú la comparteixi, perquè he d’animar a uns jugadors estrangers que juguen a un club d’una ciutat que no és la meva? Perquè he d’anar a favor d’una empresa del futbol que no em diu res o que, fins i tot, em desperta animadversió pel fanatisme dels seus seguidors?
Si el futbol és un esport i l’esport és un oci, perquè he de barrejar sentiments, política, història i oci? Quin mal faig no sent del Barça? Sóc un mal català si animo a l’Inter?
Jo ja tinc resposta a totes aquetes preguntes i també tinc la consciencia molt tranqui-la. Per acabar, us confessaré les meves preferències futbolístiques. En primer lloc sóc del Nàstic (he anat durant molts anys al Nou Estadi). També sóc un amant del futbol anglès (el vaig cada cap de setmana per La2 i entre setmana, per Internet, em miro els partits de la First i Second Division (vaig ser soci del Bristol Rovers que milita a la Second). Després m’agraden certs equips italians com el Palermo, el Catania i l’Atalanta. De la lliga espanyola em quedo, perquè em desperta simpaties, amb el Sporting de Gijón. Sóc anti-barça i anti-madrid (no em cauen bé les multinacionals).
Comentaris
També m'agrada que guanyi el Barça però més que res per contraposició al meu antimadridisme. I tot i que m'agrada que guanyi el Barça, quan m'embafen amb tanta remuntada i tant Barça fins a la sopa acabo preferint que perdin per riure una mica. Perquè no soporto que sovint TV3 sigui BarçaTV
De la Premier també intento fer-ne la ració setmanal a La 2, espero que l'any que ve la segueixin fent. I si compren la Bundesliga ja seria la hòstia.
Ara, no soporto tot el circ que hi ha darrera el futbol (i no crec que sigui contradictori amb el que porto dit fins ara). Ni que Madrid i Barça es petin tots els pressupostos i la resta de 18 equips hagin de sobreviure amb quatre canyes. El tema de límits salarial (com a la NBA) o límits en els costos dels fitxatges seria una bona solució per equilibrar-ho tot, però no interessa. Tampoc soporto el forofisme de gent que l'únic que li importa és fotre polèmica i, si pot, fotre's d'hòsties amb el de l'equip rival, de la mateixa manera que no soporto tampoc el típic culé que després no et sabria ni dir ni la meitat de la resta d'equips que juguen a la lliga.
I així podria estar escrivint paràgrafs fins l'eternitat
Visca el futbol com a esport vist des de la passió però també des del saber estar
salut
A més, l'afició que tan crítica si no ho ets, és la mateixa que quan les coses van malament no va al camp ni anima al seu estimat equip. Hi ha molta hipocresia blaugrana.
Si em fessin director de TV3 els fotria a tots a fer passadís i entraria gent nova.
Salut!
A mi és que ni tant sols m'agrada el futbol... així que imagina que mal mirada que estic :)
Mònica
Sí, senyor! Cada dia més oblidem que el futbol pot ser un entreteniment, un esport, fins i tot un negoci. Però tot un pais no pot quedar reduit a un equip de futbol. Per molt que es digui "Barça".