ELS BLOGS ESTAN MORTS

Els blocs, blogs o bitàcoles personals no tenen futur i estan morts. És una de les conclusions extretes d’un interessant debat celebrat aquest dimarts al vespre a la seu del Col•legi de Periodistes de la Demarcació de Tarragona. Els convidats eren els responsables dels diaris digitals online Tot Tarragona, Tarragona21, Delcamp.cat, Reus Digital i la Revista Cambrils. Hi vaig assistir com a espectador i vaig sortir satisfet i amb la sensació de no haver perdut el temps, tot el contrari.

Ara passo a analitzar el contingut del debat i a donar la meva opinió. L’amic i regidor del PP a l’Ajuntament de Tarragona, Alejandro Fernández, va explicar que té la sensació que els blocs s’han mort i posava com a exemple el seu propi on segueix escrivint cada dia tot comprovant que cada cop té menys públic que segueixi els seus escrits. Els responsables dels digitals coincideixen amb Fernández a l’assegurar que els blocs han mort però afegint que les xarxes socials, especialment el Facebook, els han matat.

Jo, personalment, discrepo i segueixo pensant que hi ha blocs que van néixer per a ser abandonats mesos després, altres que es van crear i des dels seus inicis no han aixecat expectació i, en una tercera categoria o apartat, hi ha blogs que es van fundar amb força i cada dia són més potents o, com a mínim, mantenen aquesta força. Per tant, crec que la xarxa social fa mal a les bitàcoles personals però no les mata si un no vol.

Us comento altres conclusions extretes del debat o xerrada on em van agradar especialment el Pitu Tarrasa (director del Tot Tarragona), el Marià Arbonès (director del Reus Digital) i el Lluís Rovira (director de Revista Cambrils). Tots ells afirmen que els comentaris són un mal de cap per a un digital perquè has de moderar-los i has de marcar tu els mínims i els màxims per a evitar que el que comença sent un debat entre lectors, acabi sent una tanda d’insults i desqualificacions.

També es va parlar de la funció dels diaris digitals i la conclusió és que en un futur acabaran suplint als diaris en paper. Mentre no arriba el moment, tots ells són complementaris tot i que els mitjans online guanyen al paper en immediatesa i actualitat ja que poden publicar la notícia als pocs minuts que hagi passat. Els directors o responsables dels diaris convidats veuen bé el futur dels mitjans en xarxa com els seus tot i que reconeixen dues coses: que aquest nou element de comunicació perjudica l’ofici de periodista perquè redueix el nombre de places de treball i que amb el pas dels anys aguantaran els més forts mentre altres hauran plegat ja siguin dels que ja existeixen o dels que encara s’han de crear per acabar desapareixent.

Particularment sóc un lector habitual dels diaris online i no únicament dels locals. Cada dia consulto, en aquest ordre i sempre a Internet, la premsa de Tarragona ciutat, la de les comarques de Tarragona, la de Catalunya, la espanyola i alguns diaris estrangers com ara els italians, anglesos i francesos. De pas us recordo que aquest blog anomenat Tot és possible, espai que no tinc previst que desaparegui, té una amplia secció de premsa online a la columna de la dreta. Qui avui en dia no està informat, és perquè no vol.

I per acabar, comunico que he decidit crear un baner amb el lema "Aquest blog està viu" que podeu col·locar al vostre espai personal tots aquells i aquelles blocaires que considereu que el vostre blog no està mort ni agonitza. Únicament us demano que si el poseu, m'ho feu saber i així farem com una mena de llista de blogs vius. El baner es a dalt, a la dreta.

Comentaris

Mon ha dit…
Morts? jajajajajajajajaja hi ha gent que es veu afectada pel pre clima halloween
Esther del Campo ha dit…
Fa cosa de mig any, uns companys de Periodisme de la URV i jo vam estar al Maresme amb més companys de totes les facultats de Catalunya i País Valencià debatent sobre els blogs i les xarxes veïnals. Rotundament: no estan morts...

El cas és que el panorama ha canviat molt. Quan feia 2n de carrera i vaig obrir el meu, ara fa 4 anys, recordo que la "Tarracosfera" estava en voga, com avui el twitter o el facebook (des d'on he vist la teva actualització, per cert). La crispació dels anònims, les picabaralles aquelles... com a estudiant de Comunicació allò m'encuriosia molt. Tot un fenomen!

Per sort, la picabaralla avui ha quedat reduïda als 140 caràcters de twitter o ha quedat amagada perquè Facebook no és anònim (o en el boom dels 'mitjans digitals' i els comentaris oberts a tot disbarat). I als blocs hi queda el que tenien de bo: el debat, l'oportunitat de publicar allò que els editors no et donen l'oportunitat de publicar, la crítica constructiva, els comentaris amb seny... Potser han baixat les visites, però en qualitat democràtica s'ha guanyat. No és millor així? :)

Salutacions. M'hagués agradat assistir al debat.
Salvador Macip ha dit…
Els blogs neixen i moren, però com a fenòmen no crec que haguem de patir per la seva salut. Els alarmistes ho són perquè no es passegen prou per la blogosfera...
Oscar Ramírez ha dit…
Mon, molt bona la resposta, jajaja
Oscar Ramírez ha dit…
Esther, penso el mateix que tu. I si, tens raó. S'ha guanyat i s'ha sumat molt en l'àmbit democràtic.
Oscar Ramírez ha dit…
SM és cert el que dius, els blogs apareixen i desapareixen, queden els que han de quedar i altres passen a la història sense més. Jo també crec que tenen el futur garantit o com a mínim, tenen el futur que voldrem nosaltres, els seus autors.
Amb tots els respectes, mira d'usar i d'escriure correctament la nostra estimada llengua. Ningú ni res NO pot "estar" mort. O bé ÉS mort, o bé ÉS viu. De la mort ningú ni res no en torna. Gràcies.
Oscar Ramírez ha dit…
Vicenç, gràcies per la teva aportació tot i que podriem discrepar del tema més que res per un concepte de formes en l'ús verbal. Però, reitero, gràcies. Sempre és bo aprendre.
Oscar, per si t'interessa, he modificat el teu "banner" i en tinc la imatge que he posat al meu bloc que ÉS ben viu (espero que visqui molts anys).
No veig la manera d'enviar-te la imatge: no la puc enganxar. Si la vols, digues-me com ho he de fer.
Quant al ser/estar mort o viu, et diré que se n'ha parlat no fa gaire a la llista de Migjorn i l'opinió era unànime: SER.
Potser n'ets membre i tot, no ho sé. En Víctor Pàmies sí que ho és.
Cordialment,
Vicenç.
Oscar Ramírez ha dit…
Vicenç, no et preocupis. Acabo de redissenyar el baner i ja està penjat aquí, al meu blog. De pas et linko i t'incorporo al llistat dels meus blogs, dels que segueixo habitualment. Gràcies. Estem en contacte.
Unknown ha dit…
Hi ha un interès "interessat" per part dels mitjans diguem-ne "tradicionals" a entestar-se a menystenir el fenoòmen blogaire. Els blogs no són morts, però hi ha a qui li interessa fer creure que sí.
La meva opinió és la oposada: qui té por del blog ferotge? com deia l'allau ara fa un any.
Fa molt de temps que es va repetint això i què voelu que us digui, alguns blogs tenen més influència (públic, lectors) que conferències organitzades per no sé quines institucions, on assisteixen 10 persones de públic i la meitat són família del conferenciant...
Oscar Ramírez ha dit…
Eulàlia comparteixo el teu comentari. És ben cert que hi ha blogs que tenen més lectors i que aconsegueixen captar l'atenció de moltes més persones que algunes associacions o col·lectius que neixen com a bolets al nostre país i que l'únic que fan es restar importància al teixit associatiu enlloc de sumar.
I també crec que hi ha certes persones que voldrien que els blogs no existissin. Els fan por perquè no els poden manipular i saben que són espais on es genera debat i poden sorgir crítques contra ells. La principal por la tenen en el fet que sigui el mateix autor del blog qui pot eliminar o confirmar els comentaris. Ells voldrien fer aquesta tasca que tan els agrada, a l'estil inquisidor, i els molestar quedar-se al marge.
En fi, que estem d'acord.

Aprofito per linkar el teu blog a la meva secció de blogs. Ens llegim.
El veí de dalt ha dit…
Diguem que els blogs sobrevieun en tot un mar de novetats tecnològiques que encara no han conclòs. També facebook tindrà el seu punt baix, davant d'altres novetats en el futur.

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS