LES MEVES TARDES AMB LA MARGUERITTE

La Margueritte passa dels 90 anys i viu en una residencia d’avis. Cada tarda passeja fins el parc del poble, seu en un banc i llegeix. I allí hi coneix al Germaine, un homenot alt i doble que regala bondat i incultura pels quatre costats. Els dos saben quants coloms viuen en aquell espai verd i com de complicada és la vida sense l’amor dels teus. Ella viu enclaustrada per decisió dels fills i ell sempre ha estat rebutjat per la seva mare que el considera, senzillament, una errada.

I així neix una història única que permet aprendre als dos protagonistes. Ella li llegeix els llibres i ell comparteix les estones que, a certa edat, passen molt lentes. El final no l’explicaré perquè crec que val molt la pena veure aquesta pel•lícula. A mi, personalment, m’ha renovat molts sentiments que ja tenir a flor de pell. M’ha tocat molt a fons.

Per cert, ell és en Gerard Depardieu i ella es diu Gisèle Casadesús, actriu amb una carrera molt extensa. Fa pocs dies vaig llegir una crítica de la pel•lícula que crec que és fidel a allò que he vist. Deia així:

Es una de las mejores películas de los últimos años, una oda a las ganas de vivir, al vitalismo, a la cultura, a la amistad, al esfuerzo y al amor. Todo esto lo muestra de manera sencilla pero con una escritura (guión) sublime. La escenografía, la ambientación, los actores, la música, todo está a un grandísimo nivel.

José López Pérez

DE REGAL, EL TRAILER DE "MIS TARDES CON MARGUERITTE"
 
 

Comentaris

zel ha dit…
Com és que t'havia perdut i no podia ni entrar al teu blog? Ai Òscar, avui al feisbuc, aleatòriament m'ha sortit la teva foto i he pensat, ara tinc l'ocasió de retrobar-lo...i he vist que encara tens el blog! Em pensava que l'havies tancat, potser vaig insistir poc en voler entrar!

Vaja una alegria i una abraçada, he sentit que si val la pena veure-la, et faré cas! Un petonàs!
Oscar Ramírez ha dit…
Hola Zel
Vaig tancar el blog el passat mes de maig i ha estat tancat quatre mesos, per problemes personals. Ara fa pocs dies vaig decidir tornar-lo a obrir i penso seguir escribint i gaudint de la companyia vostra i especialment de persones com tu que sempre m'aporteu moltes coses amb els vostres escrits i comentaris. Gràcies per retrobar-me, un petonàs molt fort!

I si pots mira' aquesta peli, és molt bona.

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

TRES POEMES ERÒTICS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA