GRÀCIES, UN MILIÓ DE GRÀCIES
Sempre és
complicat presentar un llibre. Quedar-te nu tot escoltant com es llegeix la
teva creació i, posteriorment, llegir-la als assistents és un exercici difícil.
Però no és el cas d'ahir divendres en la presentació a la Cafeteria El Pla de
Tarragona. Passa en poques ocasions, ben contades, que aixequis el cap i vegis,
només o únicament, cares conegudes.
Mare de Déu! Quin
plaer!. Quina calma i pau poder fer aquests actes amb molta gent i amb gent amb
qui tens vincles des de fa anys. Quin plaer veure i viure la teatralització del
Miquel Villalba, la proximitat amistosa de l'Ana Santos, l'amistat en paraules
dites de l'Ángel Juárez i la sinceritat de l'Alejandro Pérez Machado. Òbviament
he de destacar la presentació prèvia i posterior del Manolo Rivera, amic i
editor, pel fet de ser un savi a qui li falta només ser vell
Diu l'Alejandro
que en aquesta vida té un objectiu que és ser un vell savi i que ha aconseguit
un cinquanta per cent perquè ja és vell. Doncs el Manolo té l'altra meitat
perquè no és vell però és molt savi. No em vull deixar al Mario Santos. És un
home curiós, poc parlador, interessant. Quan veus un personatge com ell i ets
periodista ets sents encara més atret per saber-ne més coses. Parlant en termes
literaris no en tens prou amb cinc hores per parlar amb el Mario.
Com no em vull
deixar a ningú per esmentar dic únicament que gràcies a tots i totes per ser-hi
quan toca i mostrar la vostra amistat. Amics de Cambrils, de Reus , de
Tarragona i altres indrets. Va costar ben poc omplir una cafeteria com la del
Pla de la Seu de persones que, sumades a retalls, fan una foto única.
Hi sumo a més a
una persona especial per a mi. Com deia el Manolo sóc un sentimental. I què?
Gràcies "N" per venir, per tornar, per aportar-me de nous uns sentiments que
fa anys que no vivia i que no vivia abans d'aquests anys. El temps passa factura però aquesta es paga
amb plaer.
Acabo deixant-me
pel final allò millor. Pitu, Maribel, Iratxe i Sergi: mil gràcies per les
facilitats, per la proximitat, la complicitat, la proximitat i sobretot,
sobretot, per la vostra amistat. Mil petons, mil o un milió.
Comentaris