DIARI DE LA PELL (15): UN GAT, UN AMIC, UN AMOR


La moto llogada descansa sota un gat rebel que ara dissimula. Per no molestar-lo, vaig a peu fins a l'altra punta de la ciutat, sense aturar-me ni anar massa ràpid per por a perdre'm res. Avui toca visitar a un vell amic a qui fa anys que no veig. El trajecte se'm fa agradable. Travesso el barri antic, ple de petits magatzems i baixos on la gent gran encara manté els seus oficis. Un sabater repara dues sandàlies fins que passo jo i s'atura. Em mira i esbossa una rialla sota el bigoti grogós pels purets que déu fumar després del cigaló de la tarda. Una dona grassa i ben polida, repassa els baixos d'una petita brusa blava i verda. Una altra dona, aquesta és petita i prima, gira els formatges que va fer fa pocs dies i que guarda com un tresor. La vida a les ciutats, sempre imaginades i vives, no s'atura.


La pluja em fa canviar el pas i arribo a casa del Jean remullat i feliç. El retrobament és aquell moment esperat fa mesos, l'abraçada forta i a plaer, l'art d'abandonar-se als braços de l'altre, el silenci de la mirada i la rialla que indica que tot va bé. Parlem tota la tarda en un racó de la cuina, ens expliquem els darrers anys, bevem té i cafè, ens alimentem de nostàlgia i records, del present i del demà que sabem que no viurem plegats. Però la distància no fa mal si el cor viu amb els records pressents de les persones que estimes. Veig per la finestra que la pluja dóna treva i torno, ja de nit, al pis vell que he llogat per uns dies.


Ja al llit, llegeixo a Le Boétie i m'abandono a les seves píndoles literàries: Siempre volvemos a nuestro primer amor. Que gran i que senzill! 

Ardennes, octubre 2014

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS