OM MANI PADME HUM

Sempre és especial descobrir, en alguns casos endinsar-s'hi fins a cotes insondables, algunes religions i filosofies de vida. Al meu amor pel sufisme i als nombrosos apropaments al taoisme, li sumo ara la meva experiència amb el budisme d'aquests últims dies viscuts intensament dins del Diari de la pell.

Om Mani Padme Hum. Utilitzo aquest mantra budista perquè va ser el mateix que em van inculcar les dues persones que em van descobrir el budisme. La primera a Dijon i, dies després, la segona a Orleans. Primer va ser el Jean qui em va convidar a relaxar-me tot dient-me: Com els elements del mantra, desprens felicitat als altres, ets una persona pacient, tens molta saviesa, ets generós, diligent i molt disciplinat.

Poca cosa pots afegir a part del silenci que arriba tot just després que et diguin això. El silenci sempre agraït i esperat que, en estat de relaxació, et transporta a altres estats i estadis.

La segona persona en dir-me quelcom semblant va ser la Veronique. Segons ella, el mateix mantra serveix per purificar als qui ho necessiten i per apropar als regnes als qui ja estan purificats. I jo, segons ella, sóc proper a veure els regnes.

La diferència entre el Jean i la Veronique és únicament l'edat que els separa però no pas els coneixements que ambdós han anat captant en tot el temps que fa que viuen. Ell passa de la setantena i es dedica al conreu del camp. Ella no arriba als trenta i té una botiga de pastissos artesans. Els dos tenen, però, un element molt important en comú: la puresa de la seva ànima i la pau amb què caminen pel món. I això és molt difícil d'aconseguir.

La puresa només es pot aconseguir amb la saviesa. La pau neix amb el camí.

La foto és de l'habitació d'una petita casa davant del mar a Lavandou, un espai on només el so de les ones envaeix el teu entorn més proper. S'hi està de primera quan un té com a objectiu no ser a enlloc.