DIARI DE LA PELL (16): SEMPRE PARÍS


De Paris en tinc bells records, amb el meu germà ara fa vint anys. La ciutat de l'amor i els sentiments, de la barreja de races, idiomes, cultures i formes de viure, no ha parat de créixer i manté la seva bellesa i el seu encant. En cada mirada trobes un nou motiu per enamorar-te. En cada cop d'ull hi ha l'encant de qualsevol petit element, acció o objecte que et transporten no saps on però t'encanta. Els monuments, palaus i edificis s'ofereixen a plaer. A estones més curtes, observes places i carrerons, cafetonets i sales d'art, la bohèmia que regalima per cada pam de la ciutat.

De nit, Paris es transforma i es vesteix de cabaret de luxe o et canta opera a cau d'orella. I als afores, locals antics que acollien les xerrades de pintors i escriptors, espais vells que el temps manté vius i metòdicament desendreçats. Paris és la concubina que ens va trair, la puta que s'oferia per pocs francs, la jove que ens mirava de reüll al metro, la mestressa de casa que somreia sabent-nos estrangers... És cada dona que ens llença a l'aire el bes mai capturat per Doisneau.


 

Allí, al racó que s'amagava a soles per escopir-nos els seus encants, per evitar amistançar-se i perdre'ns després. París, sempre ens quedarà.

Si, mon amour, sempre ens quedarà París.

I jo, retorno després de 55 dies de viatge. No és un final de trajecte. Serà una aturada temporal mentre faci tràmits, em desfaci de les pertinences i pugui fer un nou viatge permanent sense maletes ni lligams, ni sabent on i quan s'acaba.

Paris, 24 d'octubre del 2014

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS