DEU ANYS DESPRÉS

Aquest cap de setmana, concretament el dissabte, ha fet 10 anys que vaig obrir aquest blog que primer es va dir “Tot és possible” i que ara és aquesta “Agricultura mental” que tant reclamo a la gent que m’envolta i tant necessitem avui en dia.

2.460 textos després – perquè aquest és el 2.461- i havent publicat 19.358 comentaris vostres (més de 35.500 són pendents de publicar d’ençà que vaig decidir no fer-ne de públics), aquest blog segueix obert tot i les moltes etapes que he viscut en aquests darrers anys. Us sumaré una dada més: en aquest blog hi han entrat persones de 157 països de tot el món.

Ara mateix, crec que el balanç és bo perquè l’objectiu de nodrir, compartir, escoltar i aprendre s’ha complert. També ara em plantejo seriosament posar el punt i final a aquesta bitàcola personal. Sé que el blog ha estat aturat en més d’una ocasió i que en tantes altres he anunciat el seu tancament. Però ara el plantejament que faig ja és molt seriosament i, possiblement, del tot necessari.

Fa temps que em noto esgotat, sense idees per escriure amb una certa assiduïtat i no vull defraudar als qui entreu cada dia a llegir allò que publico aquí. Les 161.832 visites que es reben anualment de mitjana ho diuen tot i no vull deixar aquest blog abandonat perquè ho vegin els qui hi entren i volen novetats. Aquesta setmana prendré una decisió definitiva que, en tot cas, espero que l’accepteu sigui quina sigui.