LLEIS DE LA GRAVETAT




En la pluja, el cel es mulla i xopa però mai cau. La dansa de les imatges del fons quan la llum rebenta deixa a tocar certes distàncies atòmiques. La Via Làctia té vacances a la nit i els estels no llegeixen poesia. Amb aquest panorama, he penjat el present rere la porta i he sortit nu en plena matinada. 

Per quan surti el sol hauré marxat ben lluny. Que bell ser fugitiu de les lleis de la gravetat.  

Imatge: The moon ship, de Catrin Welz-Stein
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS