EL COS DEL POEMA
El cos sense vida d’un poema és la pàgina en blanc. Fora, a
la terrassa, un grill pren nota de tot mentre els ocells duen paraules vives al
bec. Alimentaran el cos sense vida del poeta que no cap al mateix fossat que el
poema.
Una pluja plena de llàgrimes acompanyarà a l’home. Ja tard,
netes nits dormiran plenes de llunes de llana.
Comentaris