PENJAVA ELS MORTS A LA FINESTRA (SOMNI D’UNA NIT DE TARDOR)
Penjava els morts a la finestra, volia que el vent acaronés
els seus rostres. Llavors sortia ella i se’ls mirava mentre el vent li
acaronava els pits foscos de lluna plena. El silenci era conquerit per una
orgia d’aromes i els adéus es repetien.
Els morts penjats a la finestra ara plena de malsons, retorns
a cap origen i camins nus. Llavors sortia ella i alletava als cossos sense
vida, amb els pits foscos com el dol de la pèrdua.
De matinada: finestres buides, morts absents, aroma a res. I
ella, estesa a terra i plena de sang, nua i quieta, en cos present.
NOTA DE
L'AUTOR: Els textos d'aquest bloc no responen a cap realitat i esdevenen
ficticis, no tenen destinatari ni punt de sortida o arribada. Són això,
textos.
Comentaris