PÈRDUES I NÚMEROS
Recupero un text meu perquè la imatge escollida avui convida a fer
els comptes i recomptes que tots hauríem de fer, de tant en tant, per
situar-nos. L’art de perdre és un text del meu llibre “Invasió de camp” que
guanya actualitat aquests dies, als meus dies en aquest cas. Em sap greu perdre
a segons qui o segons què però, i això és basic, quan no et deixen triar tot i
saber què no és el final que toca, perds allò que no vols i altres perden allò
que no haurien d’haver perdut mai. El temps, un cop més, marca a tothom el camí segons les pèrdues que ha tingut, viscut o triat.
En fi, que el text és aquest i que la imatge
és metafòrica... i ben lligada a l’escrit.
L'ART DE PERDRE
Com diu la poetessa Elisabeth Bishop, l’art de perdre es domina
fàcilment i hi ha tantes coses decidides a perdre’s que la seva pèrdua no és
cap desastre.
De fet, tots perdem un dia cada dia. Perdem cert temps amb segons
què i perdem emocions molt properes, objectes quotidians, el cap per amor, les
llàgrimes per soledat. I perdem aromes de cases que deixem enrere, olors de
pells amades que reposaven a les parets de la cambra, carrers que ja no
trepitgem, les gotes de pluja que toquen als altres.
Perdem ciutats, persones i els seus paisatges. La pell en cada
gest i l’aire que s’escapa a un pam del nostre nas, i els noms de totes les
persones que no hem conegut i en haguessin estat properes, el tacte de les
seves mans i la dolçor dels seus rostres. Tots perdem alguna cosa en l’art de
viure. I no és, en cap moment, una pèrdua real ni cap desastre.
Comentaris
Ja, qui no sap lo que es perd.