01 de febrer 2008

Enceto amb aquest post una serie de comentaris que aniré fent els propers dies, setmanes, per motius que alguns ja coneixeu i que, quedi clar, mai tindran res a veure, en el seu element principal, a tot allò que podria ser-ho. Justament per aquest motiu he decidit posar a aquesta col·lecció d'imatges, fets o paraules aquest nom. La primera entrega em fa molta il·lusió publicar-la per diversos motius que ara explicaré. No us diré com però aquest dijous m'he retrobat amb una cara coneguda que m'ha vingut a buscar i m'ha portat molts bons records. He anat a la Llar de Jubilats de Sant Bernat Calbó de Reus, al Barri Fortuny, i de sobte un senyor ha vingut a dir-me:-

Tu ets l'Òscar de sempre?
Si, li he respòs.
Doncs jo sóc el Jaume de sempre.
En Jaume, el contertulià, oi?. Li he preguntat.
Si, el Jaume de les tertúlies.
El Jaume Mestre és una persona gran. El vaig conèixer fa deu anys o sigui que ara en tindrà uns 90, potser 91 o 92 com a molt. El Jaume Mestre era contertulià en un programa que vaig fer a Onda Cero Reus, quan presentava el programa de matins, els anys 1997, 98 i 99. Vaig arriscar-me creant una tertúlia de persones grans perquè vaig pensar que era millor que fer-ne una de gent vinculada a la política o a les entitats més conegudes. Vaig contactar, no recordo com, amb les tres persones que van passar a ser col·laboradors setmanals en aquella tertúlia. El Jaume Mestre i el Josep Grabulosa de Reus i el Jaume Mariné de Vilaplana. Fa deu anys, entre els tres, sumaven 242 anys.

El Josep va morir, per l'edat i els problemes respiratoris que arrossegava feia molts anys, als pocs mesos de posar el punt i final a la meva etapa a Onda Cero Reus. El Jaume Mariné de Vilaplana, poeta amb molts bons llibres publicats, està bé segons em comentava ahir dijous al vespre el Jaume Mestre de Reus.

Amb ells tres vaig compartir molt bones estones parlant dels mateixos temes que pots parlar amb altres contertulians però amb l'avantatge de l'edat, de l'experiència d'haver vist i viscut moltes més coses que altres, aquells que son a les tertúlies pel seu càrrec, ni han vist ni en poden parlar.

El Jaume Mestre està com sempre. Una mica més prim però amb ganes de fer coses. És director de la Coral de la Llar que us comentava tot just començar el post. He estat molt content que m'hagi vingut a buscar, a recordar, a fer-me feliç amb la seva presencia.

3 Responses so far.

  1. Ostres!, als dos Jaumes els teníem a Punt 6 de conterulians també! Realment dues persones més que entranyables.

  2. Salvador Guinart says:

    És una d'aquelles coses que envejo. Jo no vaig conèixer als meus avis. Els dos van morir a la guerra. Només vaig conéixer a la meva avia paterna. Tenia un caràcter especial, però jo sempre he cregut que et deuen quedar poques ganes per viure quan, a la flor de la vida, et pelen al marit i t'has de posar a treballar per tirar endevant 4 fills i més en aquells anys de misèria, odi, desesperació... Jo li vaig donar tot el meu carinyo mentre va estar entre nosaltres. Me la estimava molt jo a la meva àvia. Malauradament, vivim en una societat que deixa de banda a la gent gran. Els aparquem fins i tot quan hem de marxar de viatge, per que no molestin.
    Evidentment, hi ha de tot, però diu molt poc a favor d'una societat que "aparca" i menysprea a la gent gran. En altres societats són els savis als quals tothom els hi demana consell.
    En fi, patètic.
    Una abraçada amic!

  3. Si David, dues persones del tot entranyables i per sort encara vives i fent moltes coses.

    Salvi, m'ha agradat molt el teu post, de veritat. M'ha emocionat i sento molt que no haguessis conegut als teus avis pels motius que expliques. Jo estic amb tu, crec que a la gent gran se l'ha d'escoltar i tenir-los com a referents. Una abraçada amic!

Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -