Llegir la premsa del dia aquest matí, 25 de desembre o sigui nadal, ha estat un trauma. Un cotxe bomba conduit per un suïcida ha matat una vintena de persones i n'ha malferit 80 més a Biyi, a l'Iraq. Entre les víctimes hi ha nens que, lluny de tenir un regal per Nadal perquè pertanyen a famílies pobres, han trobat la mort injusta. ETA ha fet esclatar una bomba a la Casa del Poble de Balmaseda mentre quatre nens morien en un incendi d'un restaurant xinès a Holanda i un matrimoni era també víctima de les flames al seu xalet de Illescas. Al mar, 14 mariners desapareixien al naufragar el seu vaixell, carregat de productes químics, a Corea del Sud, mentre a Mauritània han estat detingudes tres persones acusades d'haver assassinat quatre turistes francesos. A l'Índia han mort tres presumptes islamistes quan lluitaven contra les forces de seguretat del país de les vaques sagrades. A Colòmbia tothom espera que les FARC alliberin dos dones i un nen segrestats i a Cuba més de...
Anys i anys passejant pels carrers de moltes ciutats i pobles. Anys i anys amb la mania de fer fotos des d'alguns llocs més elevats per tenir una millor visió. Anys i anys per fer una gran descoberta. Tortosa és la primera ciutat que conec on les jardineres rodones, les que ocupen els carrers i que tenen tres boles de ferro que les subjecten al terra amb unes gotes de ciment, estan ben lliures i sense ciment. Em refereixo al model de jardinera que veieu a la foto. El cas és que fa unes hores, aquest divendres a la tarda, he decidit pujar damunt d'una d'aquestes jardineres, situada davant d'una de les portes de la Catedral de Tortosa, per fer una foto a la mateixa persona que altres persones també volien fotografiar. Ni us diré qui era, però era algú més que simplement algú quan cinc o sis persones li volien fer la mateixa foto al mateix moment. Ha estat un segon, pujar sobre la jardinera i baixar tot i que la baixada ha estat forçosa perquè aquest element del mobiliari urbà, no enganxat al terra com si ho està a tot arreu, s'ha inclinat i m'ha fet tornar al terra de cop. L'ensurt dels assistents, dels que volien fer i han fet la mateixa foto i del protagonista de la foto, ha estat important. Un senyor que hi havia al costat del protagonista de la foto, alt, ros i amb ulleres, m'ha dit amb simpatia: hem de remodelar aquesta plaça però tranquil que encara ha d'aguantar uns mesos. He pensat interiorment: tens raó, a la plaça li cal un bon rentat de cara però quan el feu, enganxeu les jardineres amb ciment.
Comentaris
salut
jajajajja
Mossèn: no, no està inmortalitzat perquè les altres persones que volien fer la foto eren davant meu i jo d'esquenes a ells. jejejeje. coses que passen.
Té la Mà Maria: En aquest cas només podem parlar del continent però no del contingut. És a dir, hi ha les jardineres però son plenes de brossa, cigarretes, males herbes, papers... En una jardinera ben florida mai hi pujaria.
Marm aguanta que encara no me'n vaig ni m'accidento, jejejeje.
Moltes gràcies a tots/totes.