NO US DIRÉ COM (7): EL PAS DEL TEMPS

Ja és ben cert que el temps no perdona. Avui he anat a parar al lloc que veieu a la foto. No us diré com ni perquè però, sense voler-ho, m'hi he trobat. Curiosament aquesta imatge, no massa agradable, pertany a un paisatge preciós que, com tota bellesa en aquesta vida, té la seva imperfecció. Les onades del mar piquen a les roques del penya-segat que hi ha al costat d'aquest edifici, ara abandonat. El sol calenta la sorra de la platja que hi ha a pocs metres d'aquesta porta que sempre era tancada i que ara s'obre només un parell de cops al dia, quan el jeep de seguretat surt a fer la volta. Ni tan sols la vegetació més propera al cartell que indica on és l'aparcament s'ha salvat del pas del temps que tot ho rovella. La tanca de ferro, lluent i inaccessible al seu moment, té ara encara més perill que abans pel seu estat de conservació. A pocs metres hi ha l'ou gegantí soterrat a les entranyes de la terra, aquella construcció que veiem a peu de nacional quan pugem de les Terres de l'Ebre o quan hi baixem. L'ou, com la tanca, el cartell i les plantes, també està rovellat però no és un ou rovellat qualsevol. Allò que hi ha a l'interior, un cop passada la tanca, és un record del passat en forma de vaixell fantasma. Tot és trist, abandonat, solitari. El pas del temps ens ha portat aquesta imatge però, per sort, ens ha pres la que haguéssim vist anys enrere i que encara feia més por.

I ara, per treure'ns aquesta mala imatge del cap, per evitar mals records, us convido a viatjar a un bonic lloc, a l'Illa dels Plaers on ja hi ha un nou post que us espera. Aquesta setmana he avançat aquesta entrega que arriba sempre els dilluns. Espero que us agradi i que, un cop a l'Illa, voteu l'enquesta que hi ha a la part dreta del blog.