Header Ads

LLÀGRIMES DE PAPALLONA

Un dels primers posts que vaig publicar al posar en funcionament aquest blog parlava d'una història tràgica, d'un llibre que et toca al màxim la crosta de sensibilitat que tots tenim. En aquest post us explicava que, personalment, el millor llibre que he llegit mai es diu "L'escafandre i la papallona" del Jean Dominique Bauby. Aquest periodista, redactor en cap de la revista Elle a França, va ser víctima d'un infart cerebral i va ser capaç de dictar el llibre de les seves memòries i vivències a cop de parpella perquè, arran de l'infart, només podia moure una sola parpella. El director nord-americà Julian Schnabel ha portat aquesta historia al cinema i ja és una realitat i es pot veure als cinemes espanyols des d'ahir divendres. La pel·lícula ha rebut desenes de premis i està nominada a quatre estatuetes dels Oscar de Hollywood. Segurament no en guanyarà cap perquè ja se sap que els americans premien només els drames que els afecten en primera persona i possiblement no serà la pel·lícula més vista a Espanya i passarà a la història com tantes altres produccions úniques. El que si quedarà clar d'aquí uns mesos és que moltes persones coneixeran la vida de Bauby i que ploraran i, de pas, trobaran nous valors en les seves vides. Us recomano el llibre i la pel·lícula que encara no he vist però que comentaré en un post quan hagi tingut l'oportunitat de veure-la. De moment us penjo el tràiler, la degustació que, a primer cop d'ull i mai millor dit, em causa molt bona sensació.

8 comentaris

Mar Roca Sol ha dit...

no les tinc totes de anar al cinema. A vegades penso que les pelis no arriben mai on arribat el llibre. A mi em va agradar molt ja veurem la peli si m'agrada igual.

Mon ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Mon ha dit...

crec que promet, no?

Oscar Ramírez ha dit...

Això ja passa però crec que cal correr el risc. Jo, pel poc que he vist al trailer, crec que pinta bé i amb això també et responc a tu, Mon. Ara, aviso que sempre és complicat convertir en imatges una història com aquesta i per tant els que hem llegit el llibre serem molt més exigents.

Té la mà Maria - Reus ha dit...

anotat, serà dificil anar al cinema, però si la puc piratejar, anirà al sac

salutacions, com va la feina ? que ja fa petons als nens el teu "quefe" ? jajaja

Josep Maria Yago ha dit...

pos si fa bona pinta. He vist que de la música se n'encarrega Paul Cantelon (que no conec) però sen el trailer sona quelcom que em recorda força, el Tom Waits.

Waipu Carolina ha dit...

Muchas gracias por tu recomendación, me encanta la lectura y de verdad no había escuchado este libro.
Un saludo

Oscar Ramírez ha dit...

jajaja, Té la Mà Maria, encara no arribo a tant! Baixa't la peli perquè pinta molt bé.
Si, recorda a Waits però tampoc conec a aquest compositor.
Waipu Carolina, es un libro unico, apasionante y triste, real y formidable. De verdad.

Amb la tecnologia de Blogger.