No es pot negar que a la xarxa hi ha blogs amb una gran repercussió social i mediàtica, espais que desperten l'interés de centenars de persones i que tenen la virtut d'interactuar i fer participar als seus lectors. El blog Tens un racó dalt del món és un dels casos que comento, un fenomen de la catosfera que va néixer i camina amb força de la mà de l'escriptor Jesús M. Tibau . Una de les virtuts del Jesús és la seva constància en mantenir vius tot un reguitzell d'espais setmanals o amb altres periodicitats com les seves desdefinicions, les degustacions d'altres blogs, les cares del món, les cròniques i critiques de llibres i el seu joc literari que avui ocupa aquest post. Aquest dimecres dia 18 el Jesús M. Tibau penjarà al seu blog el joc literari número 100. Això vol dir moltes coses però la primera, seguint amb allò de la constància que deia al principi, que ha estat dos anys, setmana rere setmana, mantenint un espai que arriba a una xifra màgica i que, com marca ...
Ho he tornat a fer. No us diré on ni el perquè però ho he tornat a fer. He tornat a alçar el cap per mirar el cel en un d'aquells moments de descans, un d'aquells instants en blanc on penses que no penses res i realment si que penses. Quan aixeques el cap descobreixes coses noves, detalls imperceptibles. Ho explicava l'altra dia, hores després de descobrir els nervis del cel. Ara, he descobert aquesta imatge, una arquitectura celestial única. Una xemeneia d'una antiga fabrica que decora un parc, envoltada de blocs de pisos nous. És la combinació del passat, immòbil, amb els temps actuals on tot es mou massa ràpid. La xemeneia s'enlaira ferma, a la conquesta del cel. La seva feblesa no espanta, et provoca respecte. I és cada dia al mateix lloc, invisible per als nostres ulls fins que un dia, sense voler-ho, ens crida i la descobrim. 
Comentaris
No sou gaires els que teniu la sort de veure una mica més enllà del mon material. Per la majoria això es un munt de maons.
Salut
Joan
Salut amic!!
ricardo santiago
Salvi, a cal ganxets (Reus) també n'hi ha una davant del tanatori. l'Oscar ja ens treura de dubtes...però no se perque , no se perque m'oloro que es del Vendrell...
Mossèn, sempre tan eròtic.
Salvi i Mon, vaig a resoldre els dubtes. És a Torredembarra. És una xemeneia antiga envoltada d'edificis moderns.
Ricardo, si he fet el que tu dius. Realment és molt bo i recomano que tothom ho faci.
Moltes gràcies a tots!
I és que els temps han canviat, però mireu: les deslocalitzacions no són una broma, i arriben apoquet apoquet.