02 de febrer 2008

No us diré perquè però avui, casualment i com qui no vol la cosa, passejava per allí i ho he fet, ho he tornat a fer. Després d'uns quants anys, massa per desgràcia, he tornat a tocar un micròfon. Que consti que quan treballava a la televisió de Tarragona en tocava cada setmana, quan presentava el meu programa, però no el tocava de la mateixa manera que l'he tocat avui. Aquest migdia l'he tocat com el tocava abans, agafant-lo ben fort i enfocant-lo cap al protagonista que és a l'altra banda d'allò que molts anomenem la trinxera. Una de les persones properes a la que protagonitzava l'invasió de micròfons s'ha quedat bocabadada al veure-ho però ja 'he advertit que es tractava d'un petit plaer. Tot plegat ha estat una sensació maca que m'ha portat bons records del passat. Passava per allí, senzillament.

2 Responses so far.

  1. Anònim says:

    m'agrada aquest relat sobre les trinxeres periodistes. penso k es una bona profesió.

    Jacint

  2. Moltes gràcies Jacint. En el fons, les trinxeres periodístiques son això, el fet d'estar a un costat o l'altre però , molt important, mostrant la teva experiència sense que afecti altres factors i valors que sovint es poden perdre. Ens parlem.

Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -