La poesia i la música, arts que conviuen i s'alimenten, seran protagonistes a la primera jornada del festival Al3Mura des del primer dia. El Joan López Carrillo i el Gerard Marsal, mà a mà, ens oferiran un moment espectacular ple de sons i mots a Cal Massó de Reus. El Juan és un d’aquells poetes de pes, un home arrelat als seus hàbits i que destil·la humor i realisme, amor i sarcasme. El Gerard, amb el seu saxo o la flauta travessera, és capaç d’envoltar a l’espectador en una mena de bosc musical on quedes atrapat i vols seguir bategant. L'entrada del concert del Gerard Marsal i la lectura de poesies del Juan López Carrillo és gratuïta, anoteu-vos la data a l'agenda i deixeu-vos endur per la creativitat dels dos genis. Dia 14 de juliol a Cal Massó de Reus, a les 20.30 hores. No hi falteu, després farem soparet de germanor allí mateix, a un preu molt assequible.
Ho he tornat a fer. No us diré on ni el perquè però ho he tornat a fer. He tornat a alçar el cap per mirar el cel en un d'aquells moments de descans, un d'aquells instants en blanc on penses que no penses res i realment si que penses. Quan aixeques el cap descobreixes coses noves, detalls imperceptibles. Ho explicava l'altra dia, hores després de descobrir els nervis del cel. Ara, he descobert aquesta imatge, una arquitectura celestial única. Una xemeneia d'una antiga fabrica que decora un parc, envoltada de blocs de pisos nous. És la combinació del passat, immòbil, amb els temps actuals on tot es mou massa ràpid. La xemeneia s'enlaira ferma, a la conquesta del cel. La seva feblesa no espanta, et provoca respecte. I és cada dia al mateix lloc, invisible per als nostres ulls fins que un dia, sense voler-ho, ens crida i la descobrim. 
Comentaris
No sou gaires els que teniu la sort de veure una mica més enllà del mon material. Per la majoria això es un munt de maons.
Salut
Joan
Salut amic!!
ricardo santiago
Salvi, a cal ganxets (Reus) també n'hi ha una davant del tanatori. l'Oscar ja ens treura de dubtes...però no se perque , no se perque m'oloro que es del Vendrell...
Mossèn, sempre tan eròtic.
Salvi i Mon, vaig a resoldre els dubtes. És a Torredembarra. És una xemeneia antiga envoltada d'edificis moderns.
Ricardo, si he fet el que tu dius. Realment és molt bo i recomano que tothom ho faci.
Moltes gràcies a tots!
I és que els temps han canviat, però mireu: les deslocalitzacions no són una broma, i arriben apoquet apoquet.