LLÀGRIMES DE PAPALLONA
Un dels primers posts que vaig publicar al posar en funcionament aquest blog parlava d'una història tràgica, d'un llibre que et toca al màxim la crosta de sensibilitat que tots tenim. En aquest post us explicava que, personalment, el millor llibre que he llegit mai es diu "L'escafandre i la papallona" del Jean Dominique Bauby. Aquest periodista, redactor en cap de la revista Elle a França, va ser víctima d'un infart cerebral i va ser capaç de dictar el llibre de les seves memòries i vivències a cop de parpella perquè, arran de l'infart, només podia moure una sola parpella. El director nord-americà Julian Schnabel ha portat aquesta historia al cinema i ja és una realitat i es pot veure als cinemes espanyols des d'ahir divendres. La pel·lícula ha rebut desenes de premis i està nominada a quatre estatuetes dels Oscar de Hollywood. Segurament no en guanyarà cap perquè ja se sap que els americans premien només els drames que els afecten en primera persona i possiblement no serà la pel·lícula més vista a Espanya i passarà a la història com tantes altres produccions úniques. El que si quedarà clar d'aquí uns mesos és que moltes persones coneixeran la vida de Bauby i que ploraran i, de pas, trobaran nous valors en les seves vides. Us recomano el llibre i la pel·lícula que encara no he vist però que comentaré en un post quan hagi tingut l'oportunitat de veure-la. De moment us penjo el tràiler, la degustació que, a primer cop d'ull i mai millor dit, em causa molt bona sensació.
Comentaris
salutacions, com va la feina ? que ja fa petons als nens el teu "quefe" ? jajaja
Un saludo
Si, recorda a Waits però tampoc conec a aquest compositor.
Waipu Carolina, es un libro unico, apasionante y triste, real y formidable. De verdad.