TOT ÉS POSSIBLE ... I SENZILL
I tant que tot és possible. Tinc tanta voluntat per fer allò que em proposo que, sense voler-ho, m'ho he de repensar dues vegades. Fins ahir diumenge m'havia plantejat la possibilitat de tirar endavant, amb importants suports personals i d'amistat (d'això per sort en vaig molt sobrat des de sempre) un espai on aplegar totes aquelles informacions que llegim a diari amb la suma de la meva cullerada personal i un recull de titulars de tota la premsa, sense importar-ne el color o tendència (jo si sóc lliure i no rebo subvencions municipals de cap partit perquè curro per lliure i sense remordiments o tristors). Tot això que dic, aniria com sempre, ben rematat amb opinions molt diverses, independents que són aquelles que, els qui reben subvencions o tenen amargures no poden mai aprovar. Hi ha (havia) espai per la publicitat, per a les columnes d'opinió, retalls de premsa, hemeroteca, còmics, dibuixos, titulars, banners...
La gestació del projecte està (estava) molt avançada, a punt de veure la llum com podreu comprovar a la imatge que acompanya aquest post. Al final, fent ús de la elegància que sempre he tingut i que altres desconeixen, ho deixaré com una aportació pendent (dins d'un projecte) que no ha estat mai meu. Tampoc ha estat, to cal dir-ho, innovador i encara menys original. Aquesta tasca, posar en marxa quelcom digital i original) la podré posar en pràctica quan vulgui (fàcil per a mi que encara estic en actiu). Reitero el paper motivador, el fet de donar forma a una idea inicial (senzilla i ara ja caducada gràcies a la creació del Reus Digilital que es complementa amb el Baix Gaià Net, Revista Cambrils o La Veu de l'Ebre...) però aportant noms en els quals ningú hi pensava (ara hi són), i que he regalat a les orelles dels promotors d'aquest "nou projecte".
Trio seguir sent un periodista que viu al dia sense rencunies, sense odis cap a aquells que han de ser protagonistes d'un nou element que, en teoria, hauria de ser imparcial. Prefereixo seguir publicant, al ritme de sempre, els posts que llegiu als meus blogs i molt especialment al Tot és possible. Em quedo amb els espais que aconsegueixen que les paraules siguin opinió, que els missatges o posts enriqueixin a la majoria abans de posar limitacions i eliminar tots aquells que menyspreen les divergències i lloen el grupuscle que els envolta i alimenta.
Em decep rebre correus de blocaires que em parlen de mals rotllos a alguns "espaiets retroalimentats i anònims" on s'amenaça de portar als tribunals ja prou col·lapsats amb temes molt més importants a aquells que no pensin igual que els autors. Sap greu però sempre hi haurà categories i precedents. De moment, tornant a parlar de les apostes digitals, destaco la gran entrada i bona cabuda que ha tingut el Reus Digital que, complementat amb la Veu de l'Ebre i l'amplia oferta que ens regalen tots els diaris, ràdios i televisions via xarxa, completa el ventall que ens permet enriquir-nos i estar prou informats. Tot allò que ens vingui serà de més, fer per fer.
Em decep rebre correus de blocaires que em parlen de mals rotllos a alguns "espaiets retroalimentats i anònims" on s'amenaça de portar als tribunals ja prou col·lapsats amb temes molt més importants a aquells que no pensin igual que els autors. Sap greu però sempre hi haurà categories i precedents. De moment, tornant a parlar de les apostes digitals, destaco la gran entrada i bona cabuda que ha tingut el Reus Digital que, complementat amb la Veu de l'Ebre i l'amplia oferta que ens regalen tots els diaris, ràdios i televisions via xarxa, completa el ventall que ens permet enriquir-nos i estar prou informats. Tot allò que ens vingui serà de més, fer per fer.
P.D: (1) Sempre signo amb el meu nom, (2) Només tinc 2 IP's, (3) Crec que els qui han de requerir al seu espai la intervenció de forces i cossos de seguretat de l'espai estant ben malalts i (4) Sempre m'ha posat molt catxondo (al límit de l'extasi) veure com els qui volen amenaçar al món blocaire amb aquestes "xorrades" ho fan sota un nom anònim. Caro i craso error. De principiants que mai seran, ni això, becaris al món blogger.
Comentaris
confio en que algun dia hi tornis.
sí, ja sé que sona molt dropo però a banda de garantir-te que et llegiré amb freqüència poc més puc oferir-te...
una abraçada
ricardo santiago
pd.: per cert el teu email em "rebota" i no puc escriure't...fes-me'n un de prova a veure si cola...
Ànim!
Reitero que allò que ens vingui serà nou, malgrat siguin còpies, còpies noves. Jo tanco el tema aquí i penjo aquest comentari en aquest post i no on l'havia penjat simplement per una errada. Que ningú malpensi.