LA CULPA ÉS D'EN TIBAU

La jornada d'ahir va ser senzillament apassionant però ha tingut les seves repercussions. El joc literari proposat pel Jesús M. Tibau al seu blog, el joc número 100, ens va permetre navegar per una seixantena de blogs de tota Catalunya a la recerca, sempre críptica perquè era un joc, de llibres i autors. Cada blog participant havia triat una obra i un escriptor i havíem de saber les dues coses llegint el primer fragment del llibre penjat pel blocaire i amb l'ajut d'algunes pistes. Fer aquest recorregut provocava sentiments que cavalcaven entre la felicitat i la desesperació. Felicitat de saber a la primera de quin llibre es tractava i desesperació en aquells casos on el jeroglífic del blocaire et dificultava la feina. Sigui com sigui, de moment he esbrinat una quarantena de títols i crec que els propers dies podré incrementar la xifra. Fa bastants anys La Vanguardia va proposar un joc tot repartint un qüestionari amb 20 preguntes sobre temes generals. Tenies pocs dies per entregar les respostes i només les aconseguies amb ajuda de les enciclopèdies que tenies a casa. Llavors l'internet era un somni i la realitat es dibuixava sobre el teu llit i la taula d'estudi, els dos indrets que omplies dels llibres per buscar les solucions. El joc d'ahir del blog del Tibau em va recordar molt aquella experiència del diari. El cas és que passades les hores he comprovat que he hagut d'omplir de nou el despatx de llibres que anava traient i deixant a terra o sobre la taula i de pas he comprovat que n'hi havia molts que no calia deixar-los a terra perquè ja hi eren. Aquesta és la repercussió del bon joc d'en Tibau.

Me n'he adonat que tinc la casa plena de llibres apilats, amagats, guardats en caixes, desordenats i en moltes altres condicions. Ahir vaig trobar llibres que ni recordava que els tenia i avui he redescobert llibres que buscava i que ja donava per perduts. Per això he decidit informatitzar la meva biblioteca personal. Ho vaig fer fa uns quants anys però no sé on para el CD o sigui que ara, per culpa d'en Tibau, ho tornaré a fer. La foto que acompanya el post és un muntatge dels racons de casa que amaguen llibres. Començaré informatitzant els que tinc a terra del despatx (foto 1) i seguiré pels dels prestatges (2 i 4). Després faré el mateix amb els del menjador (3) i acabaré amb els que hi ha al pàrquing. Uns (6 i 8) són les restes del trasllat que vaig fer fa quatre anys de Tarragona a Cambrils. Els altres (5 i 7) van arribar a casa després que la meva mare em digués un dia: nen, com fa anys que ja no vius a casa potser que prenguis els llibres de la teva habitació, oi?. La culpa és d'en Tibau però gràcies a aquesta culpa posaré ordre a un bé que, per a mi, és molt preuat i quasi vital.