A VEURE QUI LA FA MÉS GROSSA
L'Ameneh Bahrami és una dona iraniana que l'any 2004 va quedar cega i amb la cara cremada per l'àcid que li va llençar a sobre el seu rostre un home que es volia casar amb ella i que l'Ameneh va rebutjar. Ara, cinc anys més tard, la justícia iraniana ha decidit jutjar el cas i ha decidit que s'apliqui la popular Ley del Talión que és la que aplica aquella màxima de "qui la fa, la paga".La sentencia del tribunal diu que l'agressor de la dona ha de quedar cec com ella i que serà ella mateixa qui li llenci deu gotes d'àcid als ulls per a deixar-lo invident. Com ella no podrà perquè no hi veu, pot delegar en una altra persona i segons l'Ameneh, hi ha molts voluntaris disposats a fer-ho en nom seu. La dona, que actualment viu a Espanya on ha estat sotmès a diverses intervencions quirúrgiques en un intent de refer-li la forma de la cara cremada, diu que ell, ara el seu botxí condemnat, encara tindrà la sort de ser anestesiat abans que li omplin els ulls d'àcid per evitar el patiment que va tenir ella. Segons la llei iraniana, l'Ameneh podrà cegar-li un sol ull però si paga 20.000 euros el podrà deixar del tot invident. Això del preu respon a les lleis actuals de l'Iran on una dona val la meitat que un home i d'aquesta manera els dos ulls d'una dona equivalen a un ull d'un home.
Explicada aquesta història kafkiana i del tot anormal en ple segle XXI, anem a fer les preguntes i deduccions pertinents. A mi, particularment, em sembla una autentica salvatjada que un desgraciat de la vida malmeti la d'una altra persona per cap motiu. El que ja ratlla el surrealisme és la sentencia del tribunal i el preu de mercat que té en aquell país el sexe d'una persona o una altra. Sempre he sentit aquella frase que diu "allò que vulguis per a tu, no ho desitgis als altres" i justament per això no entenc res en aquest cas. On s'ha vist que es pugui aplicar aquesta Llei del "ojo por ojo" en aquests temps? Qui és capaç de posar preu a una vida humana? Qui s'han cregut que són els iranians per donar menys valor a una dona que un home?
No me'n puc avenir, ho sento molt. Això em supera amb escreix. Quin fàstic de món!
Comentaris
Vaig llegir fa poc la biografia d'una dona (crec que de Jordània), que va ser cremada viva per quedar-se embarassada sense estar casada. I el que era més fort és que va ser la mateixa família qui ho va fer, com a crim d'honor per la reputació de la família! La pobra dona va sobreviure, i va ser exiliada a Europa. Més de 20 anys després, quan va escriure les seues memòries, ho va fer des de l'anonimat, perquè si la seua família la trobava podien intentar tornar a assassinar-la.
Ja sé que he fet un comentari molt llarg, pero és que aquest tema...
Viuen de la por, la imposició, són uns desgraciats, en tots els sentits de la paraula.