MENTRE DORMS




Acabo de parir, fa pocs dies i després de tancar-me en silenci, un text que acabarà sent una cançó i, si tot va bé perquè aprofito una petició d'un bon amic cantautor italià, a més serà cançó italiana. He de reconèixer que fer aquest text ha estat molt dur, dels més durs que he fet. Parla d'una història real, d'uns fets que he hagut de viure recentment quan una amiga meva, a qui coneixia des de feia anys, em va confessar que tenia càncer irreversible i em va demanar que li fes companyia fins al seu final. 
 
He estat quasi tres setmanes anant cada dia al centre hospitalari, passant moltes estones conversant de mil i una coses, llegint-li els seus llibres preferits, respectant els seus silencis i ajudant-la quan el dolor persistia tot i la medicació. Lentament s'ha anat desdibuixant, ha anat marxant però sé que ho ha fet en pau. He fet el que podia fer, més que el que em demanava, i sé que al final era quasi el mateix. L'experiència ha estat molt dura i m'ha deixat ben tocat. Però ella m'ha donat, ens ha donat a tots, una gran lliçó de vida en la forma de morir. 
 
No seré mai tant valent com tu, Marta. Sempre et tindré present, sempre hi seràs. Espero que, des d'on siguis, et faci bé aquesta mena de poesia o cançó, perquè no em sortia en altres formats, que ja et vaig dir que faria. 

MIENTRAS DUERMES

Mientras duermes te protejo y te rozo con mis dedos, te respiro y te retengo para tenerte conmigo para siempre, más allá del tiempo de este momento.

Llego al fondo de tus ojos, cuando me abrazas y sonríes, si me estrechas fuerte hasta recambiarme el alma esta noche sin luna...

¡Ahora vuela! entre confetis de cielo y puñados de espuma de mar.

¡Ahora vuela! Las plumas de estrellas en el monte más alto del mundo mirando tus sueños que llegan ligeros.

Tú que en mis días eres certeza, emoción, en el encanto de todos los silencios que claman vida, eres el canto que emana alegría, eres el refugio, la pasión.

Con esperanza y devoción yo te voy a celebrar como un cura en el altar, yo te quiero celebrar como un cura en el altar. Esta noche, aún...

¡Vuela! entre confetis de cielo y puñados de espuma de mar. 

¡Ahora vuela! Las plumas de estrellas en el monte más alto del mundo mirando tus sueños que llegan ligeros.

Está a punto de amanecer, quédate a mi lado, está lloviendo y no te quieres despertar, quédate más, quédate por favor. Y mira como...

¡Vuela! entre confetis de cielo y puñados de espuma de mar

¡Ahora vuela! Las plumas de estrellas en el monte más alto de mundo mirando tus sueños que llegan ligeros.

¡Vuela! ¡Ahora vuela! Más allá de todas las estrellas en el fin del mundo verás, nuestros sueños se harán verdad.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS